Graduació
La graduació del dijous passat va ser bastant diferents a totes les graduacions anteriors. Clar, per començar jo era la única estudiant… i enlloc de fer un dinar vam fer la cerimònia a última hora de la tarda i van aprofitar per posar-me una de les meves presentacions power point abans del discurs… per a mi la presentació més difícil que he fet de totes… una presentació sobre Patrimoni de la Humanitat a Espanya! Si voleu familiaritzar-vos amb el tema, aquí teniu la presentació:
Mm…quan fa just 4 dies em van demanar que fes la presentació els vaig dir… de debò? De tot Espanya?? Es que em moriré!! I no tinc temps!! I llavors la professora, durant l’hora del dinar es va informar… i em va dir… he estat mirant a Internet i m’he quedat parada. Japó té només 14 monuments/ paisatges naturals reconeguts per la Unesco… però Espanya, juntament amb Itàlia, estan empatats amb 41 monuments/paisatges naturals! Són els dos països que en tenen més del món! I jo, que no ho sabia vaig dir… doncs de 41 llocs diferents (dels quals molt ni conec) no puc preparar un power point amb 4 dies tinguent un examen parcial i el discurs per escriure… I vam dir que parlaríem només de Catalunya… i tot i així, la feinada que hi ha… però mira, com que totes les professores estan encantades amb Gaudí, vaig haver de fer la presentació davant de tot el professorat!!! Argh…
I després va venir el meu speech que he penjat al blog anterior. Com que no volia donar cap preferència sobre quina professora era la primera o quina era la última vaig decidir retallar cada paràgraf, posar-los del revés sobre la taula i al·leatòriament agafar els papers un a un i llegir-los 🙂 Els va agradar la idea 🙂 Llàstima que dos professors van venir una hora més tard i la seva part la vaig haver de fer una hora després. Però de la primera part sé que dues persones ho van gravar… i jo he demanat el vídeo… així que quan me’l passin prometo penjar-lo!
Després del discurs vaig decidir que volia fer alguna cosa divertida per les professores, que ho recordessin sempre. Fa un mes aproximadament van venir el Sergi i el Jordi a veure’m i una de les coses que em van portar va ser embotit… de part de l’Alberto, la Patri i el Carles… Nens, moltes gràcies!!!! El xoriço va volar en dos dies… però el pernil, com que era una cosa que encuriosia a les profes (ja que això de que mengéssim porc cru no ho veien massa clar), el vaig guardar a la nevera per a l’últim dia. I ahir vaig sortir de casa equipada amb el pernil, oli i sal, i al migdia vaig anar al súper a comprar alls, tomàquets i una barra de pa, juntament amb una ampolla de vi d’Espanya. Vaig preparar un vídeo del youtube on ensenyaven com es feia el p amb all i tomàquet i vaig fer que les professores ho fessin a la classe! I ja les veus a totes intentant rascar un all sobre el pa (que no estava torrat :() i sucar el tomàquet… bevent vi i menjant pa amb pernil 🙂 Va ser molt divertit! Elles també van portar galetes i d’altres coses i vam estar xerrant una bona estona, fins que van aparèixer els altres dos professor, vaig fer la segona part del discurs (la que els pertocava a ells) i després els professors, un a un, van començar a fer un discurs pe a mi… va ser molt emocionant!! No ho havien fet mai abans per ningú i em va agradar molt, sobretot la meva professora principal, que fins i tot l’havia escrit a mà, el va llegir i després me’l va donar… I encara després van venir els regals! Totes les professores em van obsequiar amb un regal… va ser molt bonic… 🙂 Al final entre el vi, la festeta i tot… dues hores vam estar!
Després de la festa em va tocar empaquetar la maleta… i va ser quan vaig veure que tenia molta més cosa de la que em pensava 😦 …i Air China és súper estricte amb el pes, 20kg per maleta facturada, una de sola, i 5kg per equipatge de mà… i la meva feia 30kg a facturar i 15kg d’equipatge de mà… 😦 Vaig deixar-ho a mitges i vaig decidir anar al bar de davant l’escola (que només hi havia ant el dia que el Sergi i el Jordi es mereixien la cervesa després de la Matsuri d’Okazaki), per xerrar i prendre alguna cosa amb el Flavio. El Flavio és l’encarregat de tots els dubtes dels estudiants, és del Brasil i té pare japonès, per tant parla Portuguès, Japonès i Anglès. Vam quedar a les 18:30h… i eren les 23h que sortíem del bar!!! Quines ganes de parlar portuguès que tenia ja… 🙂 I res, a les 23h de la nit vaig intentar arreglar la maleta de nou, distribuint el pes de diferents maneres fins que sobre les 00h em vaig quedar suficientment satisfeta i vaig anar a dormir… per llevar-me l’endemà a les 5.45h, ja que el Colin i la seva dona en venien a buscar amb cotxe per acostar-me a l’estació de tren, de la qual sortia el bus de 80 minuts cap a l’Aeroport de Nagoya… sense esperar-me jo que seria el dia més llarg de la meva vida.
Tenia previst passar dos dies a Beijing, hotel pagat, una amiga contactada per fer coses… i ves per on, res d’això. El mateix dia aterrava a BCN… però això es mereix un altre post que escriuré amb més tranquil·litat ara que ja he arribat a Barcelona i descansat (ja que aquest post està escrit des de l’aeroport de Frankfurt)!
日本に留学生 - Nihon ni ryuugakusei 