Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Juliol de 2010

El japonès que no saben els japonesos

Aquest és el nom d’una nova sèrie japonesa que es va estrenar el 15 de juliol i que ara fan cada dijous a la nit per la tele. De moment, evidentment només porten 2 capítols… però jo els trobo molt interessants ja que, a part de ser graciosa, s’aprèn japonès. 🙂

Al primer capítol fan revisió de comptadors i al segon de尊敬語 (sonkeigo). Us passo el link amb els subtítols en anglès per si us interessa!  頑張ってね!

http://www.dramacrazy.net/japanese-drama/nihonjin-no-shiranai-nihongo-episode-1/

Argument: Kano Haruko (Naka Riisa) és una carismàtica dependenta de botiga de roba que té un gust excel·lent per la moda, tant que fins i tot ha sortit a les revistes de moda. Tot i així, no vol renunciar al seu somni de ser professora d’institut. L’antiga professora de la Haruko li demana que dongui classes de japonès a estrangers, durant uns 3 mesos, com a pas previ a ser professora d’institut. I així es com es converteix en professora-entrenadora a l’escola de llengües on lidera un grup de 9 estudiants estrangers amb fortes personalitats, entre els que es troben: un italià entusiasmat amb l’anime, una sueca enamorada dels ninjes, una francesa que vol conèixer als yakuza… en fi, que espero que us divertiu i aprengueu tant com jo! 頑張りましょう!:)

Anuncis

Read Full Post »

La graduació de la Sinead

Bé, si d’algú us n’he parlat en quantitat, aquesta ha sigut la Sinead, la única persona mitjanament normal de tota la gent que va a Yamasa. I si, ahir es va “graduar”, que és com en diuen aquí quan acabes la teva estada i et fan llegir el discurs i fan un dinar o una petita festa per tu… doncs això, ahir va ser la “festa” de la Sinead, ja que era la única que marxava. Tot i que ara hem arribat al punt que cada setmana marxarà gent, gradualment…

Li van fer llegir el discurs que havíem repassat juntes unes quantes vegades. Se’m fa estrany veure que hagi après tantes coses en tan poc temps! Va començar just fa 6 setmanes que no sabia ni escriure hiragana i ha acabat amb la gramàtica que he après jo en dos anys… tot en 6 setmanes! Evidentment li costa molt més, no escriu amb kanjis i confon moltes paraules, però el discurs que va escriure em va sorprendre tant que vaig pensar que jo no hagués sigut capaç d’escriure’l després de 2 anys a l’EOI…

Llàstima que no ens van deixar assistir a la mini festa de discurs-madalena-fotos… però em vaig escapar just quan la meva classe va acabar per apropar-m’hi i poder fer una última foto. Us presento a la gent que hi surt:

A la fila del davant, començant per la dreta:

La Sinead, el Patrick i la Lina.

A la fila del mig:

Jo, la Elisabeth, la Kelsey, la Lala i la Delaney.

A la fila del darrere:

Nakamura sensei (la del Gigapuding), Andy i Nathan (els dos de la classe més avançada).

Ara tot just he tornat d’acomiadar la Sinead a l’estació de tren i he arribat xopa de suor. Només de pensar que tota la gent mitjanament normal marxa ja em posa trista… en fi, és llei de vida!

シネードちゃん、これから頑張りましょう!

Read Full Post »

LA VENEDORA DE LLUMINS

L’altre dia revisant el meu llibre de kanjis, vaig veure una lectura sobre un conte de Hans Christian Andersen. Després de llegir-lo vaig recordar que quan era petita l’havia llegit i em va semblar molt trist…

Com que crec que és fàcil de llegir en japonès ja que la gramàtica és bastant bàsica, he pensat en escriure’l pels que vulguin intentar-ho. Us poso la traducció per ajudar-vos a entendre-ho millor. Evidentment la traducció és conceptual, no tant literària, així que hi ha una part interpretativa del text per part meva… evidentment cadascú la pot traduir al seu gust! 🙂

とても寒い日です。雪が降っています。もう夕方です。小さな女の子が1 人、歩いています。服は古くて、汚いし、靴をはいていません。とても寒そうです。小さな足は赤くなっています。女の子はマッチを売っています。でも、マッチを買う人はいません。

És un dia molt fred. Està nevant. S’ha fet fosc. Hi ha una nena petita, sola, caminant. La roba que porta és vella, està bruta i a més a més no porta sabates. Sembla que faci molt de fred. Les cametes se li han tornat vermelles. La nena ven llumins, però ningú li’n compra.

女の子はとても疲れて、おなかがすいています。もう歩けません。女の子は道の片側の家の前に、小さくなって座りました。手がとても冷たいです。マッチの火があれば、少し暖かくなるかもしれない。そう思って、女の子はマッチを1本取って、火をかけました。

La nena està molt cansada, té gana. Ja no pot caminar més. La nena s’arrauleix davant d’una casa al costat del carrer. Té les mans molt fredes. Si encengués un llumí, potser les escalfaria una mica. Pensant això, la nena agafa un llumí i l’encén.

女の子はストーブの前にいました。火がよく燃えています。とても暖かくて、気持ちがいいです。女の子はストーブに手を近づけました。そのとき、マッチの火が消えました。ストーブも消えました。

La nena es troba davant d’una estufa. El foc crema amb avidesa. Com que si està calent, s’hi troba a gust. La nena acosta les mans a l’estufa i en aquell moment s’apaga el foc del llumí. I s’apaga també l’estufa.

女の子は2本目のマッチをつけました。今度は女の子の前にテーブルがありました。テーブルの上に料理が並んでいます。とてもおいしそうです。でも、食べる前に、マッチの火が消えて、料理も消えてしまいました。

La nena encén el segon llumí. Aquesta vegada la nena es troba davant d’una taula. A sobre la taula hi ha menjar ben posat. Sembla molt bo però abans de menjar s’apaga el foc del llumí i malauradament el menjar també s’apaga.

女の子はもう1 本、マッチをつけました。女の子はクリスマス-ツリーの下に座っていました。緑の枝の上にたくさんのろうそくが燃えています。ろうそくの火は空の星になりました。星が1つ落ちました。
La nena encén un altre llumí. Ara es troba asseguda sota un arbre de Nadal. A sobre les verdes fulles hi ha un munt d’espelmes que cremen. El foc de les espelmes es converteix en estrelles del cel. Una estrella cau fugaç.

女の子はもう1本、マッチをつけました。女の子の前に、死んだおばあさんが立っていました。優しかったおばあさん。『おばあさん!私もいっしょに連れて行って!』おばあさんが消えないように、女の子は急いで、残っているマッチ全部に火をつけました。

La nena encén un altre llumí. Davant la nena se l’hi apareix l’àvia, ja morta. L’àvia que era tan bona. Àvia! Vull anar amb tu! I perquè l’àvia no desaparegui, la nena, ràpidament, encén tots els llumins que li quedaven.

寒い寒い次の朝、小さな女の子が死んでいるのが見つかりました。女の子の前には燃えたマッチが落ちていました。そして、女の子の顔は幸せそうでした。
L’endemà al matí, encara més fred, van trobar la nena morta. Davant la nena hi havia tots els llumins ja cremats. A més a més, la cara de la nena semblava feliç.

Read Full Post »

Per a la Fàtima

Fàtima, fa dos dies em vas preguntar, com són les rotondes al japó? I et vaig dir, les petites tenen llumetes 😉 Em vas demanar una foto i aquí la tens, la foto d’aquest matí i el vídeo d’aquesta nit, perquè vegis les llumetes! 🙂

Read Full Post »

De 17h a 20h

Mmmm… ok… acabo de tornar de la tarda (perquè de 17h a 20h no es pot considerar nit) de karaoke més friki que us pugueu imaginar… és el que passa quan s’apunten persones inesperades obsessionades amb el manga i l’anime que “volen” cantar cançons en japonès quan 1) no saben japonès i 2) tampoc se saben la cançó… i així una rere l’altre durant gairebé 3 hores… ja us asseguro jo que no aguantàveu com hem fet la Sinead i jo, que ens anàvem mirant de reüll i pensàvem no, no pot ser, una altra cançó en japonès no si us plau!!! Encara hem tingut espai per cantar-ne alguna en anglès de les que tothom se saps, però es que a mi mai se m’acudiria posar tres cançons seguides que no sé cantar i que ningú més ha sentit a la vida… quan som un grup de 9 persones, vaja, d’això se’n diu respecte… però be, algunes persones encara no ho han après… llàstima que ja no sé si hi tornaré més ja que el grup de gent que es queda és precisament aquest… ja veurem. Dilluns penjaré alguns dels vídeos perquè ho pugueu comprovar 🙂 però ara us n’avanço un de la Delaney ballant una d’aquestes cançons japoneses d’una sèrie anime qualsevol que ni conec ni m’interessa, però que ella se sabia de memòria el “ball” de la cançó, i ens ha volgut delectar a tots els espectadors… podeu jutjar vosaltres mateixos.

Quan la Delaney s’ha vist en video m’ha passat el link del ball sencer perquè pogués comparar…

Ara que hi penso, encara no us he parlat d’ella. A veure, com ho faria sense ser cínica… mm… difícil. Bé, fa tres setmanes que va arribar i si no n’heu sentit el més mínim comentari es perquè no m’interessa el més mínim. Està al grup de principiants (tot i que com la majoria d’estudiants es queixa de que és excessivament fàcil, que ella en sap molt més però llavors suspèn els exàmens). La Sinead no la pot sofrir a classe… sempre arriba tard, esbufegant, s’equivoca amb els llibres que porta, no fa mai els deures, sempre té fred a classe i es queixa i a més, acostuma a dormir! A veure, que a la seva classe son 4 persones! Doncs si senyor, aparta els llibres i amb tot el morro del mon es passa les 6 hores de classe dormint… i a vegades és tan profund el son que tots anem a dinar i la deixem dormint i quan tornem està en la mateixa posició… llàstima que les professores no li criden l’atenció, suposo que pensen que ella sabrà el que es fa. Vaja, a mi no se m’acudiria pagar el que valen les classes aqué per anar a dormir-hi…

A part d’això estàvem en lo correcte, per uns 22 euros hem tingut 3 hores de karaoke, amanida, una sopa horrible, un plat principal, una beguda i postres. No està mal 🙂

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Read Full Post »

Bitxos despertador

Ok, com definiríeu vosaltres l’estiu? Vull dir, què us fa pensar que l’estiu ha arribat? Quan dieu “definitivament ARA ja és estiu”?

Aquí es veu que és ben fàcil. No ho diuen quan estem a 40 graus i et confons amb l’asfalt que et desfà, ni ho diuen quan arriba el juliol… sinó que ho diuen quan aquests amiguets tan macos que us presento (que han aparegut del no res una vegada acabada l’època de pluges), comencen a “deleitar-nos” amb la seva cantarella… ni idea de com es diuen però jo els anomeno els “bitxos-despertador”! Poseu el vídeo i veureu com la “cantarella” que comença sobre les 4 del matí i que sol durar fins que les 19h aproximadament, no és gaire agradable… fan un soroll horrible i no hi ha dia que no despertin a tothom, sobretot a nosaltres que tenim una mena de “mini-bosc” al costat, que deu fer uns 4 m2 màxim i que n’està ple! I mira que són lletjos… a més, volen… ecs!

La veritat és que te’n trobes un munt de morts pel carrer, aquestes dues fotos són realment de dos d’aquests bitxos morts… i un té una cargolina al costat (pura casualitat) perquè pugeu apreciar que són enormes! Són com una barreja de grill-escarbat…

Doncs això, si en veieu algun per Barcelona, no dubteu i penseu que també ha arribat l’estiu! 🙂 jeje

PS: aquesta foto va dedicada al Jordi! Em sap greu que esta en blanc i negre i me n’he adonat un cop l’he passat al PC! Jordi, potser si tenies raó… perquè aquests dos ESTAVEN MORTS!!! Mitel’s tu! Jeje

Read Full Post »

De veritat entenem el japonès? Potser si…

Ens posem a prova després de 6 setmanes. Anem a veure si és veritat que entenem el japonès (ehem) i el cartell diu el que creiem que diu: De 17h a 20h: sopar (plat a escollir + postres + beguda –amb o sense alcohol-) + 3h de karaoke per uns 22 euros. Serà veritat? Be, d’aquí a mitja hora ho averiguarem!

Per cert, ja hem acabat el segon llibre, ja hem fet l’examen final (9.28!!) i ja hem començat el 3er llibre, mare mevaaaaaaaaaaa!!!! Argh!! Sembla complicadíssim! Ara, per fi, ja ens podem considerar “nivell intermedi”, no vull saber el que ens espera… 🙂

Read Full Post »

Older Posts »