Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Agost de 2010

Rakugo i la llegenda de Sant Jordi

Evidentment qualsevol català sap de la llegenda de Sant Jordi, del 23 d’abril i fins hi tot de la fira medieval de Montblanc, no? No cal que expliqui gaire sobre el tema 🙂 Però els japonesos no!

Tota la història va començar l’altre dia, que vam treballar una història de  落語 (Rakugo) i durant la classe em van explicar què era.

El rakugo és un entreteniment japonès segons monòlegs humorístics, els orígens del quals es remunten al segle XVII. El seu nom literalment vol dir “paraules que cauen”. Els intèrprets han d’estar sempre agenollats sobre un coixí i vestir Kimono. No es poden aixecar del coixí per a res, només poden moure el cos, els ulls, les mans… i només poden portar dos utensilis, un ventall i un mocador. Amb aquestes dues coses i els moviments permesos es posen a explicar una sèrie d’anècdotes humorístiques, una narració divertida de referències quotidianes juntament amb altres de segles d’antiguitat. El mateix intèrpret fa de diferents personatges, canviant la veu, movent-se… Darrerament s’estan donant representacions de rakugo en anglès, als teatres de Tòquio, sobretot en Asakusa.

Aquí teniu dos  落語, el primer, en japonès, el que vam fer a classe (el famós まんじゅう, 怖い) i després un en anglès:

  • En japonès:
  • En anglès (que no es fàcil d’entendre):

D’aquí va sortir que em demanessin a mi que escrivís i expliqués una historieta o llegenda del meu país… i en vaig fer un power point amb la llegenda de Sant Jordi! Fins hi tot van venir altres professores a escoltar la presentació… jeje, segur que hi ha més que algun error gramatical però crec que es pot entendre prou be 🙂 Aquí la teniu!

LA LLEGENDA DE SANT JORDI

Read Full Post »

Altres santuaris (興福寺, 春日大社, 二月堂), el mont 若草山i els famosos cérvols de Nara…

  • 興福寺 (Temple Koufuku-ji):

Temple fundat per Kagaminookimi (鏡大君), primera esposa de l’Emperador Tenji, que buscava, a través del temple, que el seu espòs recuperés la salut. El temple va ser construït inicialment a Yamashina-ku, a Kyoto, l’any 669  i al 672 va ser transportat a Fujiwara-kyou, la primera capital totalment dissenyada de forma artificial per a aquesta finalitat. Al 710 de nou va ser traslladat al lloc on es troba ara, a Nara. Conté dues pagodes importants, una de 3 pisos i l’altre de 5 pisos. L’edifici central està actualment en remodelació.

  • 春日大社 (Santuari Kasuga):

Santuari shinto que va ser fundat al 768 i reconstruït varies vegades al llarg dels segles, santuari de la familia Fujiwara. L’interior és molt famós perquè està replet de llanternes de bronze.

El camí que porta al santuari atravessa el pard del cérvol (on, com a tot arreu a Nara, pasten manades i manades de cérvols). Milers de llanternes de pedra estan alineades als costats del camí. Aquestes son enceses en els festivals de Setsubun Mantoro (2 a 4 de febrer) i Obon mantoro (14 i 15 d’agost).

  • Els cérvols:

Vagis on vagis i miris on miris és molt probable que et trobis un munt de cérvols, ja que caminen tranquil·lament per la ciutat com si fos seva… Estan protegits oficialment com a tresor nacional i considerats missatgers dels deus pel sintoísme. Evidentment els turistes els poden alimentar amb les famoses galetes per a cérvols que venen a cada cantonada i que, com no, també vam fer aquesta vegada, per no perdre la costum de ser turistes… ara, el Colin s’entestava en fer-los fer una reverència abans de donar-los cap galeta… i ho aconseguia! 🙂

Tot i que aquests estan molt acostumats als humans, de tan en tant també es poden revelar, a tenir en compte:

  • 二月堂(Nigatsu dou):

Nigatsu-dō (二月堂 – El rebedor de la segona lluna) és una important estructura del temple Toodai-ji, a l’est del Hall del gran Buddha. Inclou varis edificis formant un sub-complexe juntament amb el Toodai-ji. Recordo quan hi vam anar fa dos anys que feia tan fred que ens vam quedar una mitja hora a dins, on hi havia l’estufa encesa i ens vam poder escalfar… aquest any en canvi, va fer tanta tanta tanta calor que ens vam asseure una bona estona a dins per refrescar-nos… tot i que no hi havia aire condicionat, com a mínim no hi tocava el sol!

La primera foto és del museu, on es veu ple de gent, tal i com era fa temps…

  • El mont Wakakusa:

D’aquí vam passejar una mica pel lloc de les botiguetes i vam tornar a agafar el cotxe per pujar a 若草山 (wakakusa), una muntanya que limita a l’est de Nara i des de la qual es pot veure tota la ciutat…

I d’aquí tres hores més i cap a Okazaki! Però ens ho vam passar tan bé els tres que al tornar em van convidar a casa seva a conèixer el seu gat i d’aquí a un restaurant que hi ha a prop on viuen ells i que es menja sushi de molt bona qualitat… mmm… llàstima que el dinar (que vam anar a para a un mini restaurant hindú on tenien un menú de només 3 plats a escollir, molt bo, però molt picant…) em va sentar una mica malament i a l’hora de sopar encara l’estava digerint… cosa que va fer que mengés pocs plats de sushi 😦

Read Full Post »

Nara i el Temple Oriental

Diumenge vaig decidir fer una de les excursions opcionals de Yamasa. Hi havia una altra persona apuntada a l’excursió però que a última hora va cancel·lar al viatge… així que vaig ser jo sola amb el Colin (el marit americà de la professora, que aquesta és una de les seves feines, portar els alumnes a les excursions de cap de setmana) i la seva dona, la meva professora 河口先生. Els tres vam anar cap a Nara (奈良).

D’anada conduïa la 河口先生i es va perdre la pobre… no està acostumada a fer servir el GPS però be, va ser entretingut… el viatge va durar unes 3 hores i mitja aproximadament.

Una de les coses que vam visitar, sens dubte, va ser el temple budista de Tōdai-ji (東大寺 – gran temple oriental). Aquest té una gran estàtua del Gran Buda Vairocana (dainichi en japonès, que vol dir “buda que brilla com el sol”), conegut també com a Daibutsu (Gran Buda), al igual que altres grans figures de Buda al Japó. El temple també serveix com a seu de l’escola budista japonesa Kagon. Tot i que ha sigut reconstruït dues vegades degut a incendis i ara és un 33% més petit del que era al principi, ostenta el record sent així la construcció de fusta més gran del mon.

Durant el període Tempyo va haver-hi diversos desastres i epidèmies. El 743, l’emperador Shōmu va promulgar una llei que obligava al poble a construir un Buda per a protegir-se. Es creia que el poder de Buda podria ajudar a la gent. El gran Buda fou dissenyat per Kuninaka no muraki Kimimaro, l’avi del qual fou un immigrant del regne Baekje de Corea. Segons la llegenda, més o menys 2.600.000 persones van ajudar a la construcció del Buda. Aquest nombre iguala la meitat de la població de Japó d’aquella època i va ser probablement, una exageració. El temple es va acabar de construir al 745 i el buda de dins al 751, havent consumit la majoria de la producció de bronze del Japó durant varis anys i deixant el país quasi en bancarrota. L’estàtua ha sigut fosa varies vegades degut a danys causats per terratrèmols.

El gran buda troba dins l’edifici principal. Un dels pilars que sustenta l’edifici té un forat de la mida d’un forat del nas del Buda pel qual els turistes/nens… intenten passar-hi. La llegenda diu que aquell qui pugui passar pel forat serà beneït amb la il·luminació… Tot i que molts adults intenten passar-hi, pocs ho aconsegueixen i sovint necessiten ajuda per sortir-ne 🙂

Quan amb el Carles vam visitar 東大寺fa dos anys vam pensar en passar-hi però entre que hi havia molts nens fent cua i que era ple hivern i anàvem carregats amb bosses, càmeres i abrics de més, ho vam deixar córrer. Aquesta vegada, abans del temple vam passar pel 奈良館 (Narakan – una mena de mini-museu) que està a la 4a planta de l’estació近鉄de Nara, on tenen una reproducció a tamany real i, com que no hi havia gairebé cap turista, vam intentar-ho els tres. Jo i la professora vam poder (tot i que li va costar una mica sortir) però el Colin no va poder passar ni les espatlles… clar, va 2,03 metres  i pesa uns 110kg… difícil passar-hi! 🙂

També hi havia una rèplica de la mà del Buda (de plàstic), sobre la qual vam pujar i ens vam fer fotos 🙂

També hi havia un munt de guerrers… models copiats dels Dotze Generals Divins del temple Shin-Yakushi-ji (新薬師寺). Les figures originals daten del 748. Tenien el rol de guardar els que creien en la Yakushi Buddha (medicina de Buddha).

I una maqueta de la ciutat de 奈良!

Read Full Post »

FURISODE vs TOMESODE

Abans de buscar-ho al google (que de seguida tindreu la resposta) podeu fer l’esforç d’intentar esbrinar quina és la diferència entre els Furisode i els Tomesode? I no té res a veure amb els colors! Els que saben japonès jo crec que el nom dóna més que alguna pista… 🙂

  • 振りそで – FURISODE:

  • 留めそで – TOMESODE:

Read Full Post »

Embarbussaments, matriuskes, kamons…

El que fa estar sola a classe… que com que acabem el temari abans tenim temps per xerrar… i xerrem 🙂 Aquesta setmana li he ensenyat alguns embarbussaments en català i en castellà a la  森川先生. Després d’intentar dir-los sense sortir-se’n, en va fer una foto, va triar el que més li va agradar i de camí a casa va estar practicant per l’endemà poder fer un vídeo d’ella llegint:

CUANDO CUENTAS CUENTOS NUNCA CUENTAS CUANTOS CUENTOS CUENTAS.

Jo hagués preferit que digués el mític SETZE JUTGES D’UN JUTJAT… però era massa difícil. Ara m’ha promès que per la setmana que ve s’aprendrà TRES TRISTES TIGRES 🙂

I ara que ho penso tot va venir per intentar proncunciar la paraula “calzoncillo”…. 😉

Després a la classe personal amb la 伊藤先生, va portar unes matriuskes. Es veu que la seva mare havia estat a Rússia i li havia dut les nines de regal i les vam fer servir a classe com a personatges mentre muntàvem historietes practicant la causativa-passiva…

I ahir a la classe de 文化 (cultura), la  河口先生tenia previst parlar de  着物 (kimono)… però en dues hores no vam acabar el tema!  Va començar explicant les diferències entre els 2 tipus de kimono 振りそで (furisode) i  留めそで (tomesode)… i després va arribar als 家紋 (Kamon). El tema dels kimono serà el pròxim post 🙂

Els家紋 són símbols heràldics familiars japonesos. El mot mon s’aplica a qualsevol escut, en canvi kamon i mondokoro s’apliquen només a escuts familiars. Mon sovint en català es tradueix com a “placa”, “escut” o “escut de família”.

Un mon consisteix en un dibuix dins un cercle (per exemple plomes, flors, o algun objecte). Els mon corresponen als escuts d’armes europeus perquè o bé estan relacionats amb un clan o família determinada, o amb una persona que ha assolit alguna mena de reconeixement públic. Els dibuixos solen ser versions simplificades de temes tradicionals japonesos, com el del bambú. Els artistes poden triar quelcom que representi llur art; un dibuix en forma de ventall podria triar-lo una geisha. Comparats amb els escuts d’armes europeus, els mon poden tenir un disseny més elaborat, mentre que en els escuts europeus s’hi combinen més elements (peces, figures i mobles), situats en un camper que pot ser partit i estar envoltat de diferents elements (timbre, mantell, acompanyants, etc.), seguint unes normes i amb una terminologia pròpia inexistents en l’heràldica japonesa.

Com a Europa, la transmissió de l’ús del mon va del pare al primer fill, però els altres fills poden emprar el mateix o fer-hi alguna modificació per tal de distingir-se’n. Una dona també pot portar el seu mon de fadrina, si vol, i transmetre’l a les seves filles o emprar el del seu marit, però més petit.

Actualment, teòricament totes les famílies japoneses tenen un mon, però s’usa poc comparat amb abans. El mon encara es porta, sobretot al kimono, donant-li un to de seriositat. Un kimono pot dur-ne un, tres o cinc. Els mon poden ser més o menys formals. Com més destaqui el mon, més formal serà.

Llavors em va preguntar si teníem alguna cosa similar “al meu país”, alguna cosa que fos distintiva de cada família… i se’m va ocórrer explicar-li el tema dels cognoms, de com portem primer el del pare i després el de la mare… cosa que pocs països fan… i el tema li va agradar tant que vam estar mitja hora parlant d’això, de com es perden els cognoms en el cas que només es tinguin filles, de com de difícil és canviar-te els cognoms si ho vols fer… Tant de temps vam dedicar-hi que vam haver d’aplaçar el que quedava de classe pel divendres que ve! Això si, la professora em va portar figuretes de “barri sèsam” vestides amb kimono! 🙂

Read Full Post »

Parfait

Abans de venir al Japó no sabia que un “Parfait” (Pafe en japonès) es considera un tipus de postres (aquí i a altres llocs del món). AL japó són molt famosos. És una gran copa de vidre que porta: gelat, mochi, cereals, nata… no sé si tots porten te verd o com que vam anar precisament a un lloc on tot ho fan amb te verd tant el gelat com el mochi com el líquid de sota, com el brownie… tot, tot tenia gust a te verd! Molt bo! Així vam celebrar l’últim sopar de la Nita a Okazaki, primer a menjar sushi i després un gran Parfait. Vam acabar súper plenes 🙂

La meva foto no té desperdici… ehem…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Read Full Post »

El segon terratrèmol

Doncs si, el segon terratrèmol en dos mesos! Vale, petit, però juer com es noten! Aquest però ha durat poquet 🙂 però també m’ha despertat…

4.1 a l’escala de Richter, 40 km de profunditat i a la prefectura d’Aichi (on estic vivint).

http://www.jma.go.jp/en/quake/

Read Full Post »

Older Posts »