Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Juny de 2010

Alarmapulpo! 🙂

Aquesta entrada havia de tenir aquest títol sens dubte! I us preguntareu, i això? Be… heu vist que hi ha una pel·lícula alemanya que, tot i ser del 2006 la passen ara a Barcelona? Us heu fixat que el títol traduït al castellà és alarmapulpo? Ok, i què te això a veure amb mi? Doncs molt! Què va ser primer, l’ou o la gallina??

http://www.salir.com/pelicula/alarmapulpo

El que em va passar aquest dissabte s’ha d’explicar perquè encara ric jo quan hi penso…. 🙂 Estava jo tranquil·lament cuinant el meu dinar, que va consistir en una pota de pop, a la meva cuina de gas, que té un foc realment molt potent… Normalment tinc l’habitació sempre oberta, la porta i la finestra, perquè passi aire i refresqui una mica, però dissabte com que plovia a bots i barrals, ho tenia tot tancat perquè no entrés l’aigua a dins de l’habitació.

Llavors, tornem al tema del pop. Això, que estava el pop tranquil·lament fregint-se a la paella i vaig decidir posar musica al PC quan de cop, vaig sentir un soroll molt fort que feia piiiiiiiiiiiii piiiiiiiiiiiii piiiiiiiiiii piiiiiiiiiii i ni idea d’on venia, però no parava i era realment fort… vaig anar a sortir a fora a veure si passava algo quan a mig camí de la porta em vaig adonar que era la MEVA ALARMA D’INCENDIS que s’havia activat per culpa del fum que sortia de la paella! És el que passa quan NO es te extractor, quan el super-sensible detector d’incendis resulta que està situat just sobre el foc de la cuina, quan es cuina amb tot tancat i quan el foc és realment intents, que en 15 segons tens el menjar fet i, si et descuides, l’alarma d’incendis se t’activa… i deu n’hi do el soroll que fa! D’aquí a que aquest post s’ha de dir “alarmapulpo”!

Com que l’alarma no parava de pitar, evidentment vaig treure la paella del foc, vaig tancar el gas i vaig obrir finestra i porta… i a l’obrir la porta vaig sentir les sirenes de la poli/bombers!!! I ja em vaig cagar… l’alarma seguia pitant i jo pensant, sent Japó, això segur que esta connectat amb la comissaria de policia i ja han avisat a una patrulla del que sigui que ve cap aquí… i jo com coi els explico a les autoritats japoneses que simplement estava cuinant una simple pota de pop a la paella??? I l’alarma vinga sonar i vinga sonar i jo vinga treure el fum de l’habitació cap a fora, vinga treure fum (que tampoc era per tant)… I llavors se’m va acudir trucar a la 203 (la Nina porta vivint aquí des de setembre, potser ella s’ha trobat amb algun cas similar alguna vegada…), però no hi havia ningú… i després vaig trucar a la Sinead que la pobra fa menys temps que jo que està aquí i amb prou feines sap dir 4 paraules amb japonès, però necessitava saber si algú sabia com desconnectar l’alarma, que seguia pitant i pitant… però ella tampoc sabia què fer! Total, per sort, al cap de 10 min, l’alarma va parar sola (quan devia suposar que el risc d’incendi havia desaparegut i que el meu pobre pop no era cap perill). I tampoc no va venir ningú a l’apartament (sort!), segurament les sirenes que se sentien anaven a resoldre algun cas més urgent… ara el susto que em vaig fotre jo no me’l treu ningú!

Això si, el pop estava molt bo, però clar, amb tot l’enrenou eren quasi les 4 que me’l menjava i ja estava fred, però vaig desistir de tornar-lo a passar per la paella, no fos cas…

Read Full Post »

La roba esta penjada dins de casa…

Doncs si, no hi ha altra lloc on poder penjar la roba que no sigui dins de casa, i te les has d’ingeniar per fer-ho… la setmana passada quan vaig anar al súper del “tot a 1 euro”, vaig comprar un paquet de pinces de plàstic de colorins súper mones per estendre la roba, però quan vaig arribar a casa em vaig adonar que NO tenia cap corda on poder penjar la roba, o sigui que no em servien per a res!

L’endemà em vaig fixar en com penjaven la roba els altres estudiants. Vaig veure que alguns tenien una barra bastant gruixuda a fora la finestra (jo també, però depèn de l’habitació en tens o no en tens) i que tenien una mena de pinces amb una corretja que es podia obrir per tal de “penjar” la pinça a la barra gruixuda… i vaig pensar que havia de comprar aquestes pinces. De nou vaig anar a la botiga del “tot a 1 euro” i vaig comprar les mateixes que havia comprat el dia anterior però ara amb la corretja… total, que tenia un munt de pinces de colorins!

Aquí us ensenyo els dos tipus de pinces, el procés d’obrir la corretja de la pinça i les pinces un cop ja penjades a la barra (que llavors vaig veure que, a part de la barra de fora el balcó també tenim una barra dins l’habitació, al costat de les cortines i que no sé per a què serveix… i que he decidit que serà el meu estenedor)!

A l’hora d’estendre la roba vaig penjar-la segons el color de la pinça i la meva finestra va quedar molt mona amb la roba estesa per colors! 🙂 Per sort va seguir fent calor i al vespre ja estava quasi eixuta i aquest matí l’he recollit. Ara, les pinces penjades de la barra serveixen de decoració de l’habitació i tot….

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Read Full Post »

Rentem la roba!

Dissabte tenia la intenció de rentar la roba però va ploure tot el dia, així que fins diumenge no varem poder experimentar-ne el procés. Com que molta roba tampoc tenia, vaig comentar-li a la Sinead de fer-la conjuntament i a les 10 del matí del diumenge, que feia un sol esplèndid vam baixar al pàrquing de les bicis. Allà és on hi ha 3 rentadores gratuïtes pels estudiant que estan a la Villa (són per nosaltres però són de lliure accés, així que qualsevol que volgués les podria fer servir). El problema està en que, evidentment, els botons estan en japonès i al principi no és fàcil saber quin botó has d’apretar o on has de posar el sabó, o quan de temps triga a rentar la roba. Després de fixar-nos bé, vam deduir que només renten amb aigua freda. La veritat és que vam omplir la rentadora sencera amb la roba de les dues, varem tirar a dintre la quantitat de sabó que ens va semblar adequada i varem apretar el botó que vam creure que havíem d’apretar… i al cap de 30 min vam tornar a buscar la roba i estava neta! 🙂 Al treure la roba també vam buidar el sac de “pelusilla acumulada” però no sabíem on l’havíem de llençar… amb l’embolic de separar les diferents tipus de brossa… això és orgànic, no? Però llavors vam veure que tothom es deu fer la mateixa pregunta perquè just al costat de la rentadora hi ha el que es pot considerar una mini-prestatgeria on tothom hi deixa les boles de pelusilla… i nosaltres no vam ser diferents i vam contribuir a crear una mini ciutat de pelusilles de rentadores! 🙂 Aquest era el pas fàcil… ara faltava penjar la roba…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Read Full Post »

KARAOKE!

Si, sé que estàveu esperant el blog on se’ns veu “intentant” cantar al típic karaoke japonès… Primer intentaré explicar-vos què vol dir Karaoke en japonès :). La paraula està formada per Kara (空) que vol dir “buit” i oke (オケ) que seria el diminutiu de “orquestra”: així doncs equivaldria a orquestra buida.

Divendres després de sopar vam anar-hi. Ens va costar una mica enterar-nos de com funcionava. Andy és el noi que millor parla japonès, després estava jo i les altres noies. Però no ens vam enterar absolutament de res del que havíem de fer per entrar-hi… ens vam estar 30 min amb el senyor de la recepció que jo crec que no parlava ni japonès, perquè primer parlava tan fluix que ni se l’entenia, i després, quan li demanàvem que repetís el que no havíem entès, només feia que reverències i més reverències… total, que crec que no ens vam entendre massa… vam omplir una targeta en nom meu (ja que sóc la que estic aquí més temps de tot el grup) i vam agafar el pack il·limitat d’us de la sala + el “bar”. Les opcions eren o 1 hora (uns 7.5€ per cap) i sense accés al “bar” o accés il·limitat fins a una hora abans que tanquessin (o sigui, fins les 4 del matí) amb accés al “bar” per 16€ per cap. Jo ho vaig trobar car, recordo que a Tailàndia pagaves el total per l’ús de la sala i ho dividies entre el número de persones, però aquí no… però teníem servei de bar inclòs! Si, això vol dir que et donen un got i que pots omplir-te’l de beguda tantes vegades com vulguis de les màquines que hi ha al passadís (aigua, coca-cola, succedani de suc de meló, diferents varietats de te i cafè que no és cafè realment…). Vam entrar a les 20:45 i vam sortir a la 1:30 i semblàvem zombies… ara, amb una targeta que no sabem per a què serveix (tot i que intueixo que per a algun tipus de descompte).

Una vegada a dins ens vam trobar uns llibres més gruixuts que els llistins telefònics, ordenats per ordre alfabètic japonès, evidentment, i en japonès. Intentar buscar una cançó o autor en anglès és molt complicat, per no dir impossible… Sort que se’m va acudir que potser tenien algun llistin separat de música en anglès… i el vaig anar a demanar una altra vegada a l’estaquirot del recepcionista… que em va entendre (a la primera!) i va sortir pitant a buscar un altre llistin. Aquest contenia cançons en anglès, xinès i corea. Per fi podíem cantar! La Lala i l’Andy es van atrevir a cantar algunes cançons en japonès (be, la Lala és una gran fan de la música japonesa) i els altres ens vam conformar amb cançons que més o menys sapiguéssim tots… i sempre acaba passant que ens coneixem les que són més cutres… bé, us en deixo una mostra aquí! 🙂

Ah! I fixeu-vos, fins hi tot teníen cançons del “trio los panchos”!!!! 🙂

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Read Full Post »

Fruita i verdura: caríssima!

Recordeu que us vaig dir un dia que la fruita i la verdura és caríssima? Doncs ara ho podreu veure… ahir se m’havia acabat la beguda i havia d’anar-ne a comprar i ampolles grans d’aigua i coca-cola només en tenen al supermercat…. així que havia de tornar-hi. Però va estar tot el dia plovent i feia pal anar-hi amb el paraigües. La Sinead també hi havia d’anar i vam decidir que aniríem juntes a partir de les 18h-19h, ja que moltes de les coses precuinades tenen entre un 10% i un 30% de descompte J (sobretot el sushi)! La veritat és que no va deixar de ploure en tot el dia, així que vam acabar anant-hi amb el paraigües.

En arribar ens vam fixar que el carro de la compra té un lloc especial per penjar el paraigües (o bastó dels avis) sense que molesti. Molt útil! En teoria no es poden fer fotos dins d’un supermercat (al que hi ha al costat del centre ho deixa ben clar amb un gran cartell que diu prohibit fer fotos), però com que a qui no en vam veure cap, en vam fer algunes… i fins hi tot vaig gravar un vídeo jeje…

El que podeu veure a continuació és una relació dels preus arrodonits a l’alça (a part del paraigües penjat del meu carro i de les grans ampolles de Sake):

  • Síndries: embolicades com si fossin un regal i amb una base a sota perquè no caiguin del pedestal: aproximadament 12.5 € per síndria!
  • Paquet de 2 préssecs: 4.5€.
  • Paquet de 4 tomàquets: 4€.
  • Paquet de 5 mandarines: 4.85€.
  • 1 cogombre (que a més és súper estrany, sembla un cogombre-gotelé): 1.5 euros.
  • 1 nap gegant: 1.75€.
  • Paquet de 6 patates: 3€.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Amb aquests preus ja em direu qui compra verdura si tens dos calamars ben monos per 1€, o si tens un paquet de gambes fresques per 3€, o una pota de pop de 4€…

Read Full Post »

Okonomiyaki: els vídeos!

Ok, us vaig prometre els vídeos dels Okonomiyaki i aquí estan! 🙂 Sento molt el fet de que no entenc molt d’informàtica i ha sigut un mal de cap intentar pujar-los ja que el blog accepta molts pocs formats (bé, no accepta cap format de vídeo gratuïtament). La versió anterior d’aquest post, per mala sort, no reproduïa els vídeos, així que he decidit fora mal de caps i pagar per acabat penjant-los amb format .wmv…

El primer vídeo és el Nathaniel explicant com es fan. Va ser el sopar del dijous:

El segon vídeo va ser el sopar d’ahir que, amb l’experiència que ja tenia jo i l’altre noi que hi  havia (Andy), vam ensenyar a la resta què eren i com es cuinaven! Crec que encara ens en vam sortir prou be… no creieu?

Read Full Post »

No tot és gramàtica….

A part de gramàtica, a YAMASA fem altres coses. Bé, “fer” és un dir, hauria de dir “estudiem”… jeje.

ELS KANJIS “DEL DIA A DIA”: cada dia tenim una lliçó pe aprendre’ns. Equival a uns 8-9 kanjis si tenim sort (que no acostuma a ser) a uns 16 kanjis per dia (que tampoc passa sovint). El promig està en 11-13 kanjis per dia, per això suposo que són uns 60 kanjis per setmana, kanji amunt kanji avall. Per sort, és diferent de com ho feia a Barcelona. Nosaltres estudiavem un kanji i paraules relacionades amb aquest, aquí fem el kanji amb una paraula bàsica i a vegades alguna paraula relacionada. Això treu vocabulari, però els kanjis hi són igualment i jo els trobo realment dificils… després de repassar-los a classe, cada dia et donen unes targetes (amb el kanji al davant i les lectures i frases possibles amb el kanji al darrera) perquè practiquis. Aqui podeu veure les de dijous i les d’ahir:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A part dels kanjis tenim altres paraules EN KANJI que ha hem apres en lliçons anteriors (en teoria) i que ens fan repassar…

Llavors l’endemà tenim l’examen de Kanjis. Realment és molt fàcil. Be, a mi sempre m’han agradat… A més, el tenim DINS DEL MATEIX LLIBRE però tenim prohibit mirar-nos-el abans de fer-lo… així que jo no me’l miro tot i saber que el tinc unes pàgines més endavant! El que passa es que el primer dia em vaig pensar que era com una mena de “repàs” (ja que encara ningú ens havia dit que allò era precisament l’examen del dia següent), i el vaig fer a casa… ups!

Aquí us passo la relació dels kanjis d’aquesta setmana!

  • KANJIS APRESOS AQUESTA SETMANA:

  • Dilluns = 13 kanjis: 景、色、声、所、具、鳥、昔、夢、回、泳、座、走、役.
  • Dimarts = 13 kanjis: 形、品、横、説、将、力、熱、心、眠、優、選、通、経.
  • Dimecres = 11 kanjis: 喫、辺、神、妻、忘、側、落、消、汚、割、全.
  • Dijous = 13 kanjis: 皿、隅、机、引、箱、予、定、冷、置、掛、片、復、約.
  • Divendres = 14 kanjis: 空、港、文、務、園、飛、機、普、式、浮、卒、業 、連、残.

CLASSE EXTRA DE KANJIS: els dimarts em vaig apuntar a fer la classe “extra” de Kanjis amb el professor Shimizu, crec que el seu nom s’escriu així, no estic molt segura -清水先生 – (l’únic home de moment). Els primers 30 minuts es repassen uns 50 kanjis nous amb un power point i intentant entendre el perquè dels traços (tot i que a vegades no hi hagi lògica possible) i els següents 30 min els repassem davant del PC. Per sort, dels 50 Kanjis de dimarts, els sabia tots menys un!!! 🙂

CALL SEMINAR: també els faig dimarts, després de la classe extra de Kanjis. Yamasa té totes les lliçons del llibre “Minna no nihongo” virtualitzades i hi pots accedir, fer exercicis i enviar frases als professors perquè te les corregeixin. Aquesta hora és com una hora de repàs per treballar aquesta gramàtica on-line, revisar els kanjis de la setmana… i consta de 45 min davant del PC fent això i 15 min amb una professora per revisar el temari fet conjuntament. El primer dia però, va ser, en part, presentacions meva i de la professora, ja que encara no l’havia tingut mai. La pobre es va posar molt vermella al confondre’m amb un estudiant… quan li vaig dir que era metge… jo crec que no va caure de la cadira perquè pesa poc, perquè no la podia haver posat en una situació més comprometedora que confondre una “respectable metgessa” amb una “simple estudiant” (així és com funciona la ment japonesa i el tema de la superioritat i inferioritat i tal…). Ara, les professores que ja em coneixen, quan es refereixen a mi, es refereixen com a お医者様 (oishasama – el que podria ser traduït com “distingida senyora metgessa”), cosa que em fa molta gràcia i em costa aguantar-me el riure. Be, quan estem parlant de manera informal també em diuen Nuria…

CULTURA TRADICIONAL JAPONESA  (文化) – CLASSE DE CONVERSA: Com ja us vaig explicar ahir (que vam fer ORIGAMI), cada divendres en fem dues hores, les ultimes de la setmana… jo crec que van molt be perquè ja estem tots molt cansats els divendres a la tarda…

CLASSE PRIVADA: Els dimecres tinc una “classe privada” amb una professora-tutora. La idea és que parlem una mica del que vull repassar i millori els errors que faig… però clar, no puc evitar prendre-m’ho com un examen oral! És una hora sencera parlant japonès amb una professora que NOMÉS parla japonès! Aquest dimecres va ser també una presentació de mi i de Barcelona (tampoc havia tingut mai aquesta professora abans). Com que estan tan interessants amb Gaudí doncs ala, a explicar què és la Sagrada Família, el Parc Güell & edificis varis… després vam fer exercicis de les 4 lliçons que havíem fet a les classes anteriors. Crec que són tutories molt útils però vaig sortir de l’aula amb un mal de cap i una tensió… juer! Es com si et posessin a prova a cada segon! I quan et quedes encallada i et miren fixament… i tu… argh… merda! (evidentment, no dius merda en japonès…) que no se dir això en japonès encara!!! Jeje, espero que les 11 tutories que em falten siguin més relaxades… per sort tinc una tutora molt maca! Ara, el dia que algú no es sorprengui de que jo no sigui estudiant (ja que tothom em pregunta si penso entrar a la universitat i si penso estudiar alguna cosa, o què estic estudiant…), i quan els dic que ja he acabat la universitat i que sóc metge… em fa molta gràcia veure com reaccionen!!! És molt divertit! 🙂

Read Full Post »

Older Posts »