Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘岡崎市- Okazaki’ Category

Graduació

La graduació del dijous passat va ser bastant diferents a totes les graduacions anteriors. Clar, per començar jo era la única estudiant… i enlloc de fer un dinar vam fer la cerimònia a última hora de la tarda i van aprofitar per posar-me una de les meves presentacions power point abans del discurs… per a mi la presentació més difícil que he fet de totes… una presentació sobre Patrimoni de la Humanitat a Espanya! Si voleu familiaritzar-vos amb el tema, aquí teniu la presentació:

unesco1

Mm…quan fa just 4 dies em van demanar que fes la presentació els vaig dir… de debò? De tot Espanya?? Es que em moriré!! I no tinc temps!! I llavors la professora, durant l’hora del dinar es va informar… i em va dir… he estat mirant a Internet i m’he quedat parada. Japó té només 14 monuments/ paisatges naturals reconeguts per la Unesco… però Espanya, juntament amb Itàlia, estan empatats amb 41 monuments/paisatges naturals! Són els dos països que en tenen més del món! I jo, que no ho sabia vaig dir… doncs de 41 llocs diferents (dels quals molt ni conec) no puc preparar un power point amb 4 dies tinguent un examen parcial i el discurs per escriure… I vam dir que parlaríem només de Catalunya… i tot i així, la feinada que hi ha… però mira, com que totes les professores estan encantades amb Gaudí, vaig haver de fer la presentació davant de tot el professorat!!! Argh…

I després va venir el meu speech que he penjat al blog anterior. Com que no volia donar cap preferència sobre quina professora era la primera o quina era la última vaig decidir retallar cada paràgraf, posar-los del revés sobre la taula i al·leatòriament agafar els papers un a un i llegir-los 🙂 Els va agradar la idea 🙂 Llàstima que dos professors van venir una hora més tard i la seva part la vaig haver de fer una hora després. Però de la primera part sé que dues persones ho van gravar… i jo he demanat el vídeo… així que quan me’l passin prometo penjar-lo!

Després del discurs vaig decidir que volia fer alguna cosa divertida per les professores, que ho recordessin sempre. Fa un mes aproximadament van venir el Sergi i el Jordi a veure’m i una de les coses que em van portar va ser embotit… de part de l’Alberto, la Patri i el Carles… Nens, moltes gràcies!!!! El xoriço va volar en dos dies… però el pernil, com que era una cosa que encuriosia a les profes (ja que això de que mengéssim porc cru no ho veien massa clar), el vaig guardar a la nevera per a l’últim dia. I ahir vaig sortir de casa equipada amb el pernil, oli i sal, i al migdia vaig anar al súper a comprar alls, tomàquets i una barra de pa, juntament amb una ampolla de vi d’Espanya. Vaig preparar un vídeo del youtube on ensenyaven com es feia el p amb all i tomàquet i vaig fer que les professores ho fessin a la classe! I ja les veus a totes intentant rascar un all sobre el pa (que no estava torrat :() i sucar el tomàquet… bevent vi i menjant pa amb pernil 🙂 Va ser molt divertit! Elles també van portar galetes i d’altres coses i vam estar xerrant una bona estona, fins que van aparèixer els altres dos professor, vaig fer la segona part del discurs (la que els pertocava a ells) i després els professors, un a un, van començar a fer un discurs pe a mi… va ser molt emocionant!! No ho havien fet mai abans per ningú i em va agradar molt, sobretot la meva professora principal, que fins i tot l’havia escrit a mà, el va llegir i després me’l va donar… I encara després van venir els regals! Totes les professores em van obsequiar amb un regal… va ser molt bonic… 🙂 Al final entre el vi, la festeta i tot… dues hores vam estar!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Després de la festa em va tocar empaquetar la maleta… i va ser quan vaig veure que tenia molta més cosa de la que em pensava 😦 …i Air China és súper estricte amb el pes, 20kg per maleta facturada, una de sola, i 5kg per equipatge de mà… i la meva feia 30kg a facturar i 15kg d’equipatge de mà… 😦 Vaig deixar-ho a mitges i vaig decidir anar al bar de davant l’escola (que només hi havia ant el dia que el Sergi i el Jordi es mereixien la cervesa després de la Matsuri d’Okazaki), per xerrar i prendre alguna cosa amb el Flavio. El Flavio és l’encarregat de tots els dubtes dels estudiants, és del Brasil i té pare japonès, per tant parla Portuguès, Japonès i Anglès. Vam quedar a les 18:30h… i eren les 23h que sortíem del bar!!! Quines ganes de parlar portuguès que tenia ja… 🙂 I res, a les 23h de la nit vaig intentar arreglar la maleta de nou, distribuint el pes de diferents maneres fins que sobre les 00h em vaig quedar suficientment satisfeta i vaig anar a dormir… per llevar-me l’endemà a les 5.45h, ja que el Colin i la seva dona en venien a buscar amb cotxe per acostar-me a l’estació de tren, de la qual sortia el bus de 80 minuts cap a l’Aeroport de Nagoya… sense esperar-me jo que seria el dia més llarg de la meva vida.

Tenia previst passar dos dies a Beijing, hotel pagat, una amiga contactada per fer coses… i ves per on, res d’això. El mateix dia aterrava a BCN… però això es mereix un altre post que escriuré amb més tranquil·litat ara que ja he arribat a Barcelona i descansat (ja que aquest post està escrit des de l’aeroport de Frankfurt)!

Anuncis

Read Full Post »

El meu discurs de comiat

El dijous passat va ser el meu últim dia de classe, dia de la graduació i discurs. Uns dies abans em vaig dedicar a regalar a les professores algun detallet més personal… i vaig decidir que embolicava jo els paquets amb paper d’embolicar. La foto sembla que sigui el dia de Nadal!

Aquí teniu el meu discurs final, que va consistir en una entrada dient als professors que: evidentment ja sabeu que he après molt de vosaltres però a apart del japonès també hem compartit experiències i m’heu explicat històries divertides, i per a mi això és el més important… per això abans de marxa vull dir-vos… I a partir d’aquí vaig escriure per tots i cada un dels professors que van venir (8 en total) un paràgraf comentant algun episodi divertit, alguna cosa més personal i agraint el què havien fet per mi, tot amb un to divertit perquè volia que riguessin dins de la formalitat en la que un discurs final ha d’estar escrit… i aquí el teniu! En japonès, òbviament… 🙂

もう9月に入ったのに,まだ暑いですね!私は帰りたくないけど,それはいけませんね!もちろん私は悲しくなってきましたが,帰らなければなりません…

もちろん,先生方は私が先生方にたくさん教えていただいたということをご存知です.でも,私は勉強以外にも先生に別の経験をさせていただいたり,笑い話も聞かせていただいたりして,良く喜ばせていただきました.そのもらった経験ほど大切な物はないと思います.それから,帰る前に,先生方にぜひ言いたいことがあります:

宇野先生

ある日,森川先生といっしょに漢字を勉強している時に,宇宙人の”宇”の漢字を覚えるのに,森川先生は[宇野先生の名前の”宇”の漢字だから,とても大切な漢字です.ぜひ覚えてください]とおっしゃって,皆さんを笑わせました.宇宙人はまだ見たことがありませんので,宇野先生は宇宙人にそっくりかどうか全然分かりません.もし宇宙人だったら,先生の夢がもっと早く実現できたかもしれません.宇宙に美味しい果物や野菜を育てるのにぴったりの場所が沢山あるらしいです!実は,宇野先生について少ししか話せないのは私の先生ではなかっためです.でも,他の先生がアンケートをするために宇野先生にいつも質問をするように私に言いました.先生,お忙しいところ,私のために時間を取っていただいて,ありがとうございます!

ところで,先日,先生は私の最初で最後の漢字の授業をしてくださることになりました.その日,清水先生が書いておいた授業のプランはマニュアルのようだったので,宇野先生はびっくりしてげらげら笑いました.

清水先生

清水先生は漢字を教えるのが上手ですね…でも,漢字を教えるのは歌を歌うのほど上手じゃありません!東京から帰ってくる間,バスでスペイン語や英語もたくさん歌を歌って,先生に感動させられました.素晴らしかった!先生が仕事をやめたらすごい歌手になるのではないでしょうか.実際は,今もすごい先生だから,まだ日本語を教えていてください!漢字の授業がとても必要でしょうね.先生の漢字の作り方の話が面白かったね.先生,沢山教えていただいて,心から,ありがとうございます!

ところで,先生が東京ツアのメードカフェのエピソードについて忘れないように,私は先生のためにアイデアを考えました.メードカフェでコーヒーに砂糖を入れて混ぜるほど面白い行動はないので,[砂糖を混ぜる]という歌を次の旅行のために今,一緒に練習をしましょうか!

稲田先生

6月に須賀先生に私の読み方と発音を注意されました.私はそれはたいしたことじゃないと思っていましたが,ますます先生に注意されるようになって,発音の授業に参加することにしました.参加する前に,飯沼先生や稲田先生や他の学生と一緒に名古屋へ相撲を見に行きました.その日は,稲田先生に初めて会って,私はてっきり飯沼先生の恋人だと思っていました.7月の終りに,稲田先生が私の先生になって,びっくりしました.先生,発音の授業が一番複雑な受業でした!今までは,違うイントネーションとかアクセントとか同じもの見たいでした!でも,先生のおかげで,私の発音が良くなったと,他の先生に褒められました.それはいいんじゃない?私の発音を良くしてくださって,本当にありがとうございます!

伊藤先生

伊藤先生とプライベートクラスをしました.一つ目の受業をしている時に先生はキティーちゃんもピンクの色も大好きだとおっしゃっていました.先生は毎週授業を始めるまでに私のブログを調べて,今日は何について話したいか考えてくれました.それで,私は自分のエピソードや経験について話して,とても面白かったです!先生はいつも元気なので,二人は日本語で話しながら楽しいロールプレイをすることにしていました.先生にお世話になっているので,私はどこへ行ってもピンクのキティーちゃんの物を見つけて,先生のために買って差し上げました.

須賀先生

私は十数週間ヤマサでいっしょうけんめい勉強したのに,まだ口が重くてすらすら読めるようにまだなっていません.須賀先生に良くなったと褒められました.須賀先生はいつも熱心だし,優しいし,それに説明はとても分かりやすいです!教科書の10課のアンケートによると,先生は聖人君子です.私もそう思います!先生,いつも私の宿題をチェックしていただいたり私に教えるためにぴったりの文法を書いておいてくださったりして,ありがとうございます!そして,私の日本語をいっしょに考えながら書き直したのを忘られません!来年はヤマサに帰りたいんですが,まだ来るかどうか分かりません.帰ったら,私の担当の先生になって欲しいです.

また,今から,先生のおかげで,いつパソコンを開いても,日本では9月はキーウイの月だと思い出すはずです!

ところで,先生は将来いつかバルセロナへ行くことにしたら,スペイン製のワインのクラスに必ず一緒に参加しましょう!

森川先生

初めのころ,森川先生に『日本語は勉強すればするほど面白いです』と説明していただきましたが,実際は,それについて信じるかどうかまだ考えているところです.将来信じられるようにもっと頑張るつもりです!先生は初めからすてきでかわいい靴下をはいていたので,私は毎日先生の足を観察していました!今日はどう?

先生,一ご一会![売れる]と[買う]について全然気にしないでください!まだ時間があります!バルセロナに来たら,一緒に頑張ってみましょう!もしバルセロナに来るのが無理なら,来年名古屋で一緒に遊びませんか.

森川先生の授業は眠くならず,先生は厳しい教え方をせず,よかった!それにいつもかわいく教えてくれて,ありがとうございます!

河口先生

河口先生…だんだん親しくなりましたね…文化のクラスはいつも興味深くて楽しかったです.金曜日の午後にぴったりでしょう!文法の授業も魅力的な先生でした.先生やご主人と一緒に沢山旅行をしたり,道に迷ったり,歌を歌ったり,迷ったり,すしを食べたり,海で城を作って遊んだり,迷ったりしました!全部は面白かったね!先生はいつもお母さんみたいな先生でしたけど…先生,そんなに心配してばかりいないで,たまにぼんやりしたらどうでしょうか.先生は将来に最高のお母さんになるだろうと思いますよ.では,今から,先生とご主人がいつかバルセロナに行くとおっしゃったので,私は待っています!私と夫はお世話したいんですね!美味しい食べ物も食べたり,旅行もしたり,海へも行ったりするつもりです!もし先生はバルセロナで迷いたかったら,迷うこともできる!それでは,来たらすぐ連絡してください!先生,日本で私は先生にお世話になりました.心から,どうもありがとうございます!

飯沼先生

飯沼先生と一緒に名古屋へ相撲を見に行ったり,沖縄料理を食べたりしていましたね!よかったです!名古屋に連れて行っていただいて,ありがとうございます!

ところで,東京の旅行を準備している間に,SILACのニタさんという友達が東京に来られたかどうか分からなかった時に,私は河口先生と話したかったけど…その時階段の前で飯沼先生と急にぶつかりました.私は飯沼先生に東京についてたくさん話してしまいました!私は授業に入った後で,河口先生と話さなかったのに気がつきました!飯沼先生,その日誤解して,どうもすみません!

____________________________________________________________

それぞれの先生に沢山書きたいんですが,3ヵ月も勉強した後で疲れてきたし,時間もなかったし,すみません!いつかちゃんと日本語を話せるようになるのだろうか…もしその日が来たら,話しましょう!

最後に,先生,もう一度心から,この素晴らしい3ヵ月を,ありがとうございました!

Read Full Post »

El segon terratrèmol

Doncs si, el segon terratrèmol en dos mesos! Vale, petit, però juer com es noten! Aquest però ha durat poquet 🙂 però també m’ha despertat…

4.1 a l’escala de Richter, 40 km de profunditat i a la prefectura d’Aichi (on estic vivint).

http://www.jma.go.jp/en/quake/

Read Full Post »

BAIKINGU (O en altres paraules: Víking)

Avui hem celebrat el comiat del Greeny, la Sarah, la Pauline i l’Andy. Els 4 que quedaven a part de mi… i a partir de demà estic jo sola, absolutament sola durant el que queda de setmana i dues setmanes més… Serà dur ja que la pressió augmenta i perquè ara mateix estem a uns nivells de gramàtica que ja es comencen a complicar massa per la meva capacitat però…  頑張ってね! 🙂

Com que aquest cop érem pocs estudiants enlloc de fer una festa com de costum aquesta vegada els professors han optat per dur-nos a menjar a un restaurant, així no s’havien de preocupar del menjar que ens compraven, si en agradava o no…

Ahir li vaig preguntar a la professora on aniríem a menjar avui i em va dir: baikingu (バイキング). I com que fins llavors jo no havia sentir mai aquesta paraula… vaig assimilar baikingu = anar amb “bike” (bicicleta) i em vaig muntar la idea de que fos on fos on anéssim, aniríem amb bicicleta… cosa bastant lògica ja que a prop de l’escola no hi ha cap lloc mitjanament acceptable per menjar i, evidentment, ens havíem de desplaçar. A més ens va explicar que el lloc estava a prop del centre comercial EON, que cau a uns 30 minuts caminant des de l’escola…  raó de més per pensar que desplaçar-nos amb bicicleta era una bona opció….

Mmmm… qui em coneix sap que tinc pànic a les bicicletes i que no hi pujo de cap manera, així que ja em veus a mi ahir tota preocupada per si havíem d’anar a dinar avui amb bicicleta… tan va ser la preocupació (inconscientment, suposo) que fins i tot he somiat amb això!

Però no, no hem hagut d’agafar la bicicleta, ens han portat els professors en cotxe. I tampoc era tant lluny, estava a uns 10-15 minuts caminant. I resulta que “baikingu” vol dir VIKING i es refereix a un “bufet lliure”. No em pregunteu perquè però és així. Serà que els víkings menjaven molt? 🙂

Hem menjat bastant, jo he menjat molta carn crua ja que te l’havies de fer a la graella, però em sembla que no m’ha sentat massa bé… 😦

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Després d’això hem tornar a classe i hem fet els mítics discursos. Bé, en teoria jo no havia de fer discurs però com que era la única que no en feia cap, la professora em va dir, abans d’ahir, que seria bonic si escrivia alguna cosa per a cada un dels estudiants, anessin o no a la meva classe… i ahir vaig dedicar tota la tarda a escriure-ho (amb un munt d’interrupcions cada dos per tres). I bé, el meu resultat és el post anterior, unes quantes paraules per a cada un dels que marxaven! 🙂

Què Alberto, com ho veus? 🙂

Read Full Post »

El discurs de comiat pels companys de classe

残していた人が皆帰ってしまうともちろん私は悲しくなる. 皆さんに帰らないで欲しい… あれ… それはいけないね!

じゃあ… 帰る前に, ぜひ聞いて…
アンディ君:
アンディ君!私たちが出会ってからもう2ヶ月になったね! 瞬間みたいだったんじゃない? 本当に, 時間が速くすぎたね。
私たちは一緒に、食事の時間もいつも共有したり, 時々カラオケで遊んだりもした… 彼はたぶん他の学生と先生の目にはおとなしそうだから, 違います! 少しお酒を飲んだら, 手でマイクをつかんでよく歌えますよ!そのうえ, 上手踊れるよ!
アンディ君!能力試験の2級に受かるように頑張てね! 今年試験に合格するだろうと思う. もし失敗したら… 七転び八起き,来年も受けてみてね!
私は来年もヤマサへ来るかどうかまだ分からないけど,もし来たら,会おうね! もし無理なら, 残念ね…
今から, 気をつけて! 一寸先は闇!
グリーンさん:
グリーンさんと初めて話したとき彼はその緑の恐竜の青いT-シャツを着ていた. 皆さん, 知ってる?じゃあ, 緑の恐竜を指で指しながら[私はグリーンです]と言った.私はグリーンさんは緑だったと想像してびっくりした! その後で,グリーンさんがスペイン語で話した. スペイン語ができて私はうれしくなった.とても上手だね!!!グリーンさんとおしゃべりする前に, 誰もスペイン語ができなかったので,スペイン語が全然話せるとは思わなかった. グリーンさん, スペイン語で話してくれて, ありがとう!
それに, ある日, 私はスーパーから家へ帰ろうとしていたら, グリーンさんに会った.グリーンさんは家の鍵がなかったから,帰れなかった. その時は, 私のアパートまでいっしょに行った.話している間に,私の母からSKYPEで電話があった.グリーンさんが頑張ってカタルニャ語で母と話してみたら, 母はびっくりした!よかったね!
グリーンさん, アメリカの大学で頑張ってね!人生は風前の灯火! 好きこそ物の上手なれ! 休みがあったらぜひも一度バルセロナに来てね!
サラさん/クララさん:
サラさんはとても責任感があるし,熱心だし体も強いね… それで… いつかサラさんのような人になりたいね!たぶん未来に… 本当にとてもいい学生でしょう!
まだ, 毎朝10 時までは,あまり話さないで眠そうだったね.動くのにすごくコーヒーを飲まなきゃいけないんだね!
サラさんはホームステイについていつも面白くて珍しいエピソードをぺちゃくちゃ話してくれた. ありがとう!サラさんはとてもにぎやかで, いい経験をしただろうと思う. 先日の[ホームステのお母さん]ってスピーチはすばらしかったよ!
ところで, サラさんのふるさとのことを聞いた後で私がワシントン州へ行きたくなかった. 私が行ったら, ぜひモーゼスレークっていう街を見物したいんだけど, 一緒に行ってくれる?
サラさん, 今から, 大学で頑張って! 石の上にも三年!急がは回れ!
ポーリネさん:
ポーリネさん! 最初から毎日毎日すごく勉強したね! 頭がとてもよくて良い学生だと思う!最近は来られなかったので, 残念だった. 今から,そんなに勉強してばかりいないで, 中国でたまに旅行にでも行ったほうがいいよ! 中国に住るのは難しいかもしれないけど労せざれば利は得られずね! それから, 郷に入っては郷に従え!
ポーリネさん, まだ若いね! 将来について気にしないで!ゆっくり歩いて!一ご一会!

Read Full Post »

El Sergi i el Jordi intentant girar Okonomiyakis i cantar al Karaoke d’Okazaki…

I el post que fa dies que dic que penjaré i mai acabo penjant!

Fa uns dies ja, un dijous a la tarda van arribat aquest parell a l’estació d’Okazaki (sense perdre’s!) i els vaig anar a recollir acompanyant-los primer fins a casa meva on vam descansar una mica sota l’aire condicionat i bevent aigua fresca… després els vaig acompanyar fins al seu allotjament, la residència d’estudiants que està a uns 10 minuts del meu apartament, van conèixer algun dels meus amics i es van poder dutxar i descansar una mica abans de començar la nit… amb el plan de anar a cuinar Okonomiyakis (ja que no n’havien menjat encara) i anar a cantar al Karaoke després.

A les 19h ens vam reunir amb la Nita i vam aconseguir que la Darya i la seva parella (que no sabia jo que estava a Okazaki vivint amb ella), el Fran, que és de pare mexicà i de mare francesa, ens acompanyessin a sopar i a cantar.

Vam anar a sopar i els vaig explicar com funciona el tema dels okonomiyakis, com es cuinen, com es donen la volta, què s’hi posa a sobre… i ens en vam sortir prou bé. El Sergi i jo vam menjar doble ració d’ou. A mi se’m va petar a la primera però el Sergi va aconseguir fer una cara perfecte i els ous només se li van petar just abans de menjar-se’l! Felicitats nen! 🙂

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

I després vam anar al karaoke no sense passar abans pel súper a comprar un parell d’ampolles de Vodka… ja sabem tots com és el Sergi… també val a dir que una vegada dins vam aconseguir buidar mitja ampolla tirant-la per terra un parell de vegades… 🙂

I aquí teniu la primícia dels dos intentant cantar… perquè no negarem que no se us dóna molt be nois… sobretot les cançons en castellà… 😉 Tot i que és veritat que l’alcohol ajuda… encara sort que no va entrar ningú a la sala quan estàvem tots dempeus sobre el sofà… m’hagueren matat!

(He hagut de treure els vídeos perquè m’ho ha demanat una persona de les que hi sortia, ho sento).

I sí, hem de deixar constància que al final el Sergi es va adormir i tot dins la sala! I ens va costar a mi i al Jordi arrossegar-lo cap a casa… 😉 De bon rotllo, eh? Que ens ho vam passar genial! Un dels millors karaokes que he fet aquí! Merci per venir!

Read Full Post »

O-Mikoshi (Okazaki Matsuri)

I com no podia faltar, a la Matsuri d’Okazaki, Yamasa també va portar el seu Mikoshi! Primer vam dividir els estudiants de Yamasa en els que volien carregar-lo i en els que volien fer una mini-representació (que havíem de preparar nosaltres lliurement). Un grup d’estudiants americans es va unir a nosaltres i així érem més gent (i ens podíem tornar a l’hora de carregar-lo). Evidentment el Sergi i el Jordi van poder experimentar què és suar la cansalada… però anem per pams.

El divendres següent, els estudiants americans es van unir a nosaltres, ens vam vestir amb els Happicoat de l’escola i vam assajar! Després, per descansar una mica, vam sentir uns nens tocar els tambors tradicionals japonesos 太鼓 (taiko) i més tard un grup de tres persones va tocar el 三味線 (shamisen), l’instrument típic japonès de 3 cordes. Val a dir que jo m’ho vaig perdre perquè el Jordi i el Sergi van arribar 40 min tard i els estava esperant a fora l’edifici… i vam arribar tot just quan acabava la última actuació de 三味線… però tot i així en vaig poder fer un vídeo curtet!

A les 16h vam pujar al mini-bus que ens va portar fins el lloc d’inici de la caminata a recórrer amb el Mikoshi. Vam tenir un parell d’hores per voltar per la zona de festa, veure grups de gent ballant, tothom vestit amb kimono de festa, menjar quatre cosetes (pinya!!!) i tornar al lloc d’inici per carregar el Mikoshi durant uns 45 min. Quan van veure el Jordi i sobre tot l’estatura del Sergi, es van apoderar d’ells i els pobres no van poder descansar en cap moment, va ser agafar el Mikoshi i no deixar-lo fins al final!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ara, va ser tornar a l’escola i veure’s una gran cervesa per recuperar les forces abans d’anar a dormir, que l’endemà havíem d’anar cap a Hiroshima! 🙂

Read Full Post »

Older Posts »