Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘友達- Amics’ Category

Graduació

La graduació del dijous passat va ser bastant diferents a totes les graduacions anteriors. Clar, per començar jo era la única estudiant… i enlloc de fer un dinar vam fer la cerimònia a última hora de la tarda i van aprofitar per posar-me una de les meves presentacions power point abans del discurs… per a mi la presentació més difícil que he fet de totes… una presentació sobre Patrimoni de la Humanitat a Espanya! Si voleu familiaritzar-vos amb el tema, aquí teniu la presentació:

unesco1

Mm…quan fa just 4 dies em van demanar que fes la presentació els vaig dir… de debò? De tot Espanya?? Es que em moriré!! I no tinc temps!! I llavors la professora, durant l’hora del dinar es va informar… i em va dir… he estat mirant a Internet i m’he quedat parada. Japó té només 14 monuments/ paisatges naturals reconeguts per la Unesco… però Espanya, juntament amb Itàlia, estan empatats amb 41 monuments/paisatges naturals! Són els dos països que en tenen més del món! I jo, que no ho sabia vaig dir… doncs de 41 llocs diferents (dels quals molt ni conec) no puc preparar un power point amb 4 dies tinguent un examen parcial i el discurs per escriure… I vam dir que parlaríem només de Catalunya… i tot i així, la feinada que hi ha… però mira, com que totes les professores estan encantades amb Gaudí, vaig haver de fer la presentació davant de tot el professorat!!! Argh…

I després va venir el meu speech que he penjat al blog anterior. Com que no volia donar cap preferència sobre quina professora era la primera o quina era la última vaig decidir retallar cada paràgraf, posar-los del revés sobre la taula i al·leatòriament agafar els papers un a un i llegir-los 🙂 Els va agradar la idea 🙂 Llàstima que dos professors van venir una hora més tard i la seva part la vaig haver de fer una hora després. Però de la primera part sé que dues persones ho van gravar… i jo he demanat el vídeo… així que quan me’l passin prometo penjar-lo!

Després del discurs vaig decidir que volia fer alguna cosa divertida per les professores, que ho recordessin sempre. Fa un mes aproximadament van venir el Sergi i el Jordi a veure’m i una de les coses que em van portar va ser embotit… de part de l’Alberto, la Patri i el Carles… Nens, moltes gràcies!!!! El xoriço va volar en dos dies… però el pernil, com que era una cosa que encuriosia a les profes (ja que això de que mengéssim porc cru no ho veien massa clar), el vaig guardar a la nevera per a l’últim dia. I ahir vaig sortir de casa equipada amb el pernil, oli i sal, i al migdia vaig anar al súper a comprar alls, tomàquets i una barra de pa, juntament amb una ampolla de vi d’Espanya. Vaig preparar un vídeo del youtube on ensenyaven com es feia el p amb all i tomàquet i vaig fer que les professores ho fessin a la classe! I ja les veus a totes intentant rascar un all sobre el pa (que no estava torrat :() i sucar el tomàquet… bevent vi i menjant pa amb pernil 🙂 Va ser molt divertit! Elles també van portar galetes i d’altres coses i vam estar xerrant una bona estona, fins que van aparèixer els altres dos professor, vaig fer la segona part del discurs (la que els pertocava a ells) i després els professors, un a un, van començar a fer un discurs pe a mi… va ser molt emocionant!! No ho havien fet mai abans per ningú i em va agradar molt, sobretot la meva professora principal, que fins i tot l’havia escrit a mà, el va llegir i després me’l va donar… I encara després van venir els regals! Totes les professores em van obsequiar amb un regal… va ser molt bonic… 🙂 Al final entre el vi, la festeta i tot… dues hores vam estar!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Després de la festa em va tocar empaquetar la maleta… i va ser quan vaig veure que tenia molta més cosa de la que em pensava 😦 …i Air China és súper estricte amb el pes, 20kg per maleta facturada, una de sola, i 5kg per equipatge de mà… i la meva feia 30kg a facturar i 15kg d’equipatge de mà… 😦 Vaig deixar-ho a mitges i vaig decidir anar al bar de davant l’escola (que només hi havia ant el dia que el Sergi i el Jordi es mereixien la cervesa després de la Matsuri d’Okazaki), per xerrar i prendre alguna cosa amb el Flavio. El Flavio és l’encarregat de tots els dubtes dels estudiants, és del Brasil i té pare japonès, per tant parla Portuguès, Japonès i Anglès. Vam quedar a les 18:30h… i eren les 23h que sortíem del bar!!! Quines ganes de parlar portuguès que tenia ja… 🙂 I res, a les 23h de la nit vaig intentar arreglar la maleta de nou, distribuint el pes de diferents maneres fins que sobre les 00h em vaig quedar suficientment satisfeta i vaig anar a dormir… per llevar-me l’endemà a les 5.45h, ja que el Colin i la seva dona en venien a buscar amb cotxe per acostar-me a l’estació de tren, de la qual sortia el bus de 80 minuts cap a l’Aeroport de Nagoya… sense esperar-me jo que seria el dia més llarg de la meva vida.

Tenia previst passar dos dies a Beijing, hotel pagat, una amiga contactada per fer coses… i ves per on, res d’això. El mateix dia aterrava a BCN… però això es mereix un altre post que escriuré amb més tranquil·litat ara que ja he arribat a Barcelona i descansat (ja que aquest post està escrit des de l’aeroport de Frankfurt)!

Read Full Post »

El meu discurs de comiat

El dijous passat va ser el meu últim dia de classe, dia de la graduació i discurs. Uns dies abans em vaig dedicar a regalar a les professores algun detallet més personal… i vaig decidir que embolicava jo els paquets amb paper d’embolicar. La foto sembla que sigui el dia de Nadal!

Aquí teniu el meu discurs final, que va consistir en una entrada dient als professors que: evidentment ja sabeu que he après molt de vosaltres però a apart del japonès també hem compartit experiències i m’heu explicat històries divertides, i per a mi això és el més important… per això abans de marxa vull dir-vos… I a partir d’aquí vaig escriure per tots i cada un dels professors que van venir (8 en total) un paràgraf comentant algun episodi divertit, alguna cosa més personal i agraint el què havien fet per mi, tot amb un to divertit perquè volia que riguessin dins de la formalitat en la que un discurs final ha d’estar escrit… i aquí el teniu! En japonès, òbviament… 🙂

もう9月に入ったのに,まだ暑いですね!私は帰りたくないけど,それはいけませんね!もちろん私は悲しくなってきましたが,帰らなければなりません…

もちろん,先生方は私が先生方にたくさん教えていただいたということをご存知です.でも,私は勉強以外にも先生に別の経験をさせていただいたり,笑い話も聞かせていただいたりして,良く喜ばせていただきました.そのもらった経験ほど大切な物はないと思います.それから,帰る前に,先生方にぜひ言いたいことがあります:

宇野先生

ある日,森川先生といっしょに漢字を勉強している時に,宇宙人の”宇”の漢字を覚えるのに,森川先生は[宇野先生の名前の”宇”の漢字だから,とても大切な漢字です.ぜひ覚えてください]とおっしゃって,皆さんを笑わせました.宇宙人はまだ見たことがありませんので,宇野先生は宇宙人にそっくりかどうか全然分かりません.もし宇宙人だったら,先生の夢がもっと早く実現できたかもしれません.宇宙に美味しい果物や野菜を育てるのにぴったりの場所が沢山あるらしいです!実は,宇野先生について少ししか話せないのは私の先生ではなかっためです.でも,他の先生がアンケートをするために宇野先生にいつも質問をするように私に言いました.先生,お忙しいところ,私のために時間を取っていただいて,ありがとうございます!

ところで,先日,先生は私の最初で最後の漢字の授業をしてくださることになりました.その日,清水先生が書いておいた授業のプランはマニュアルのようだったので,宇野先生はびっくりしてげらげら笑いました.

清水先生

清水先生は漢字を教えるのが上手ですね…でも,漢字を教えるのは歌を歌うのほど上手じゃありません!東京から帰ってくる間,バスでスペイン語や英語もたくさん歌を歌って,先生に感動させられました.素晴らしかった!先生が仕事をやめたらすごい歌手になるのではないでしょうか.実際は,今もすごい先生だから,まだ日本語を教えていてください!漢字の授業がとても必要でしょうね.先生の漢字の作り方の話が面白かったね.先生,沢山教えていただいて,心から,ありがとうございます!

ところで,先生が東京ツアのメードカフェのエピソードについて忘れないように,私は先生のためにアイデアを考えました.メードカフェでコーヒーに砂糖を入れて混ぜるほど面白い行動はないので,[砂糖を混ぜる]という歌を次の旅行のために今,一緒に練習をしましょうか!

稲田先生

6月に須賀先生に私の読み方と発音を注意されました.私はそれはたいしたことじゃないと思っていましたが,ますます先生に注意されるようになって,発音の授業に参加することにしました.参加する前に,飯沼先生や稲田先生や他の学生と一緒に名古屋へ相撲を見に行きました.その日は,稲田先生に初めて会って,私はてっきり飯沼先生の恋人だと思っていました.7月の終りに,稲田先生が私の先生になって,びっくりしました.先生,発音の授業が一番複雑な受業でした!今までは,違うイントネーションとかアクセントとか同じもの見たいでした!でも,先生のおかげで,私の発音が良くなったと,他の先生に褒められました.それはいいんじゃない?私の発音を良くしてくださって,本当にありがとうございます!

伊藤先生

伊藤先生とプライベートクラスをしました.一つ目の受業をしている時に先生はキティーちゃんもピンクの色も大好きだとおっしゃっていました.先生は毎週授業を始めるまでに私のブログを調べて,今日は何について話したいか考えてくれました.それで,私は自分のエピソードや経験について話して,とても面白かったです!先生はいつも元気なので,二人は日本語で話しながら楽しいロールプレイをすることにしていました.先生にお世話になっているので,私はどこへ行ってもピンクのキティーちゃんの物を見つけて,先生のために買って差し上げました.

須賀先生

私は十数週間ヤマサでいっしょうけんめい勉強したのに,まだ口が重くてすらすら読めるようにまだなっていません.須賀先生に良くなったと褒められました.須賀先生はいつも熱心だし,優しいし,それに説明はとても分かりやすいです!教科書の10課のアンケートによると,先生は聖人君子です.私もそう思います!先生,いつも私の宿題をチェックしていただいたり私に教えるためにぴったりの文法を書いておいてくださったりして,ありがとうございます!そして,私の日本語をいっしょに考えながら書き直したのを忘られません!来年はヤマサに帰りたいんですが,まだ来るかどうか分かりません.帰ったら,私の担当の先生になって欲しいです.

また,今から,先生のおかげで,いつパソコンを開いても,日本では9月はキーウイの月だと思い出すはずです!

ところで,先生は将来いつかバルセロナへ行くことにしたら,スペイン製のワインのクラスに必ず一緒に参加しましょう!

森川先生

初めのころ,森川先生に『日本語は勉強すればするほど面白いです』と説明していただきましたが,実際は,それについて信じるかどうかまだ考えているところです.将来信じられるようにもっと頑張るつもりです!先生は初めからすてきでかわいい靴下をはいていたので,私は毎日先生の足を観察していました!今日はどう?

先生,一ご一会![売れる]と[買う]について全然気にしないでください!まだ時間があります!バルセロナに来たら,一緒に頑張ってみましょう!もしバルセロナに来るのが無理なら,来年名古屋で一緒に遊びませんか.

森川先生の授業は眠くならず,先生は厳しい教え方をせず,よかった!それにいつもかわいく教えてくれて,ありがとうございます!

河口先生

河口先生…だんだん親しくなりましたね…文化のクラスはいつも興味深くて楽しかったです.金曜日の午後にぴったりでしょう!文法の授業も魅力的な先生でした.先生やご主人と一緒に沢山旅行をしたり,道に迷ったり,歌を歌ったり,迷ったり,すしを食べたり,海で城を作って遊んだり,迷ったりしました!全部は面白かったね!先生はいつもお母さんみたいな先生でしたけど…先生,そんなに心配してばかりいないで,たまにぼんやりしたらどうでしょうか.先生は将来に最高のお母さんになるだろうと思いますよ.では,今から,先生とご主人がいつかバルセロナに行くとおっしゃったので,私は待っています!私と夫はお世話したいんですね!美味しい食べ物も食べたり,旅行もしたり,海へも行ったりするつもりです!もし先生はバルセロナで迷いたかったら,迷うこともできる!それでは,来たらすぐ連絡してください!先生,日本で私は先生にお世話になりました.心から,どうもありがとうございます!

飯沼先生

飯沼先生と一緒に名古屋へ相撲を見に行ったり,沖縄料理を食べたりしていましたね!よかったです!名古屋に連れて行っていただいて,ありがとうございます!

ところで,東京の旅行を準備している間に,SILACのニタさんという友達が東京に来られたかどうか分からなかった時に,私は河口先生と話したかったけど…その時階段の前で飯沼先生と急にぶつかりました.私は飯沼先生に東京についてたくさん話してしまいました!私は授業に入った後で,河口先生と話さなかったのに気がつきました!飯沼先生,その日誤解して,どうもすみません!

____________________________________________________________

それぞれの先生に沢山書きたいんですが,3ヵ月も勉強した後で疲れてきたし,時間もなかったし,すみません!いつかちゃんと日本語を話せるようになるのだろうか…もしその日が来たら,話しましょう!

最後に,先生,もう一度心から,この素晴らしい3ヵ月を,ありがとうございました!

Read Full Post »

A divertir-se a la platja!

No tenia pas la intenció i tampoc sóc de platja, contant que en els últimes dos anys hi he anat una vegada… però estant al Japó tens curiositat i penses… com seran les platges aquí?

Així que ja fa dos dissabtes la sortida voluntària que hi havia prevista pels alumnes de Yamasa es va cancel·lar perquè només hi havia un estudiant apuntat i no sortia a compte i el Colin i la Professora van quedar “lliures de feina de cap de setmana”. I vam anar a la platja. No em feu dir el nom de la platja perquè no ho recordo, però vam trigar unes 2hores bon bones a arribar (la professora es perd molt fàcilment!). I quan vam arribar… una gran decepció… la platja estava tan bruta… però tant… i vam estar pensant perquè, ja que dubtàvem molt que els japonesos, sent com son, l’embrutessin d’aquesta manera… així que vam arribar a la conclusió que era degut a la merda que la marea transportava fins la platja. Però mira que hi havia sabates, ampolles de vidres… vaja, tot el que us pugueu imaginar!

La professora va fer el paper de japonesa, és a dir, no es va banyar 😦 No va portar ni banyador. Això si, va portar uns pantalons “curts” (és a dir, per sota els genolls), es va asseure a la cadira amb una tovallola al cap i una als peus, no fos cas que, tot i untant-se crema amb factor de protecció 80 agafés alguna mica de morenor…

I el Colin i jo ens vam endinsar mar endins… Sort que el Colin ha sigut pescador durant molts anys i es coneix el mar molt bé. Hi havia onades molt grans i em va ensenyar a preveure les més grans, a evitar-les, on trencaven les onades i a posar-te abans del trencant si no volies que t’arrosseguessin… Només dir que hi havia més brutícia a la platja que gent dins l’aigua, i de la poca gent qui hi havia a l’aigua la majoria eren surfistes fent surf… Per mala sort el meu banyador trikini no està fet per les fortes onades del dissabte, i cada vegada que una onada m’arrossegava  m’havia de posar bé el banyador, ja que hi havia grans probabilitats de perdre’l… 🙂

A part de banyar-nos també vam fer un castell de sorra. Bé, com el Colin diu, un castell de “merda”, perquè la sorra acumulada sembla ben bé una “merda”. 🙂 Va ser molt divertit, i no és gens fàcil de construir… i que la marea no se te l’emporti! Ens va costar més protegir-lo amb muralles que fer-lo en si 🙂 I vam fer competicions a veure qui feia la finestra més impressionant… 🙂 La professora només ens va ajudar una mica, ja que seguia amb bermudes i la tovallola al cap… va fer els mini piràmides que hi havia sobre la muralla. Al final, abans que la marea se l’endugués del tot, quan el va destrossar parcialment el Colin va decidir que es tirava al damunt com un nen petit… si es que al final és com un nen petit…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Després vam banyar-nos una mica més i al pondre’s el sol fort del migdia (que devien ser cap a les 4 de la tarda), mini crancs van començar a aparèixer per tot arreu… i clar, com no, mentre la profe roncava a la cadira el Colin i jo vam anar a la caça i captura de crancs… que no és fàcil! En vam caçar tres i vam estar hores i ho res perseguint-los i esperant-los a que sortissin del clot on es ficaven… jeje

Ja cap a les 5 vam anar tornant, plens de sorra per tot arreu i sobre les 7 i mitja vam arribar a Okazaki… i com no, vam decidir anar a sopar sushi (de nou) i anar al karaoke… perquè no? A tot i això, com que no teníem massa temps ni el Colin ni jo ens vam dutxar… i anàvem deixant rastre d’arena per on passàvem jeje

El sopar molt bo, com no. I el karaoke va estar genial. Érem només tres i aquesta vegada li vaig dir a la profe que havia de cantar com a mínim la meitat de cançons! Ja que l’altre vegada va cantar-ne només 3 en 5 hores… pobre… I així ho va fer! Vam fer només 3 hores (ja que estàvem súper cansats de tot el dia) i sobre les 12 de la nit tornava jo a casa… Ara, el Colin es va veure, en 3 hores, 5 cerveses i una ampolla i mitja de vi.. al final començava a anar una mica pet… i va voler cantar “para bailar la bamba”, ja que ara li ha donat per estudiar castellà… o això diu que vol fer! 🙂

Read Full Post »

Hiroshima i Kobe…

Algunes fotos robades de fa un mes, quan vam anar a Hiroshima & Kobe amb el Sergi, el Jordi i la Nita! Fins avui no me les han passat! 🙂 Mes val tard que mai, no?

KOBE (神戸):

  • La pedra foradada de Kobe:

  • Les pedres que semblen pedres però si un s’hi fixa bé tenen noms gravats i semblen tombes :O i la foto del Sergi fent el seu esport preferit, aixecar pobretes noietes indefenses! 😉

  • El peix:

HIROSHIMA ( 広島神戸):

  • La foto amb la professora de d’Anglès que ens va donar les postals (com podeu veure cadascú té una postal a la mà):

  • Davant la 原爆ドーム (genbakudoomu), la foto que ens va fer el fotògraf als tres junts!

Read Full Post »

Amb la professora Morikawa…

Com que últimament a les classes som jo i la professora els estic agafant molt de carinyo i confiança, són tan maques… ara, deu n’hi do la de deures que em manen fer! 🙂 Ahir, a arrel d’una conversa del llibre va sortir la idea d’anar avui a prendre alguna cosa amb una de les professores i així ho hem fet! Hem anat fins al centre comercial, que no ens queia massa lluny però allà es mengen els millors parfaits d’Okazaki… així que hem fet un parfait i, en acabar, com que encara teníem xerrera, hem anat a l’Starbucks a fer un capuccino ben gran… unes 3 hores tranquil·lament crec que hem estat xerrant!!! M’agrada la sensació de saber que, tot i que encara em falta molt per mantenir una bona conversa en japonès em defenc prou bé com per fer-me entendre i mantenir una conversa prou fluida! 🙂

Després he sigut bona alumna i he acompanyat a la profe fins a l’estació de tren (amb el bus) i d’allà cap a casa 🙂

Abans de sortir del mall però, he fet una foto a una floristeria de la qual m’ha agradat el nom “FLOVERS”. Jo he pensat que era un gran error gramatical (FLOVERS enlloc de FLOWERS) però la professora m’ha dit que no, que segurament havien creat la paraula FLOVER de “FLOWER + LOVER”… Els japonesos, que sempre s’estan inventant paraules que ja venen d’altres idiomes… 🙂

Read Full Post »

Altres santuaris (興福寺, 春日大社, 二月堂), el mont 若草山i els famosos cérvols de Nara…

  • 興福寺 (Temple Koufuku-ji):

Temple fundat per Kagaminookimi (鏡大君), primera esposa de l’Emperador Tenji, que buscava, a través del temple, que el seu espòs recuperés la salut. El temple va ser construït inicialment a Yamashina-ku, a Kyoto, l’any 669  i al 672 va ser transportat a Fujiwara-kyou, la primera capital totalment dissenyada de forma artificial per a aquesta finalitat. Al 710 de nou va ser traslladat al lloc on es troba ara, a Nara. Conté dues pagodes importants, una de 3 pisos i l’altre de 5 pisos. L’edifici central està actualment en remodelació.

  • 春日大社 (Santuari Kasuga):

Santuari shinto que va ser fundat al 768 i reconstruït varies vegades al llarg dels segles, santuari de la familia Fujiwara. L’interior és molt famós perquè està replet de llanternes de bronze.

El camí que porta al santuari atravessa el pard del cérvol (on, com a tot arreu a Nara, pasten manades i manades de cérvols). Milers de llanternes de pedra estan alineades als costats del camí. Aquestes son enceses en els festivals de Setsubun Mantoro (2 a 4 de febrer) i Obon mantoro (14 i 15 d’agost).

  • Els cérvols:

Vagis on vagis i miris on miris és molt probable que et trobis un munt de cérvols, ja que caminen tranquil·lament per la ciutat com si fos seva… Estan protegits oficialment com a tresor nacional i considerats missatgers dels deus pel sintoísme. Evidentment els turistes els poden alimentar amb les famoses galetes per a cérvols que venen a cada cantonada i que, com no, també vam fer aquesta vegada, per no perdre la costum de ser turistes… ara, el Colin s’entestava en fer-los fer una reverència abans de donar-los cap galeta… i ho aconseguia! 🙂

Tot i que aquests estan molt acostumats als humans, de tan en tant també es poden revelar, a tenir en compte:

  • 二月堂(Nigatsu dou):

Nigatsu-dō (二月堂 – El rebedor de la segona lluna) és una important estructura del temple Toodai-ji, a l’est del Hall del gran Buddha. Inclou varis edificis formant un sub-complexe juntament amb el Toodai-ji. Recordo quan hi vam anar fa dos anys que feia tan fred que ens vam quedar una mitja hora a dins, on hi havia l’estufa encesa i ens vam poder escalfar… aquest any en canvi, va fer tanta tanta tanta calor que ens vam asseure una bona estona a dins per refrescar-nos… tot i que no hi havia aire condicionat, com a mínim no hi tocava el sol!

La primera foto és del museu, on es veu ple de gent, tal i com era fa temps…

  • El mont Wakakusa:

D’aquí vam passejar una mica pel lloc de les botiguetes i vam tornar a agafar el cotxe per pujar a 若草山 (wakakusa), una muntanya que limita a l’est de Nara i des de la qual es pot veure tota la ciutat…

I d’aquí tres hores més i cap a Okazaki! Però ens ho vam passar tan bé els tres que al tornar em van convidar a casa seva a conèixer el seu gat i d’aquí a un restaurant que hi ha a prop on viuen ells i que es menja sushi de molt bona qualitat… mmm… llàstima que el dinar (que vam anar a para a un mini restaurant hindú on tenien un menú de només 3 plats a escollir, molt bo, però molt picant…) em va sentar una mica malament i a l’hora de sopar encara l’estava digerint… cosa que va fer que mengés pocs plats de sushi 😦

Read Full Post »

Nara i el Temple Oriental

Diumenge vaig decidir fer una de les excursions opcionals de Yamasa. Hi havia una altra persona apuntada a l’excursió però que a última hora va cancel·lar al viatge… així que vaig ser jo sola amb el Colin (el marit americà de la professora, que aquesta és una de les seves feines, portar els alumnes a les excursions de cap de setmana) i la seva dona, la meva professora 河口先生. Els tres vam anar cap a Nara (奈良).

D’anada conduïa la 河口先生i es va perdre la pobre… no està acostumada a fer servir el GPS però be, va ser entretingut… el viatge va durar unes 3 hores i mitja aproximadament.

Una de les coses que vam visitar, sens dubte, va ser el temple budista de Tōdai-ji (東大寺 – gran temple oriental). Aquest té una gran estàtua del Gran Buda Vairocana (dainichi en japonès, que vol dir “buda que brilla com el sol”), conegut també com a Daibutsu (Gran Buda), al igual que altres grans figures de Buda al Japó. El temple també serveix com a seu de l’escola budista japonesa Kagon. Tot i que ha sigut reconstruït dues vegades degut a incendis i ara és un 33% més petit del que era al principi, ostenta el record sent així la construcció de fusta més gran del mon.

Durant el període Tempyo va haver-hi diversos desastres i epidèmies. El 743, l’emperador Shōmu va promulgar una llei que obligava al poble a construir un Buda per a protegir-se. Es creia que el poder de Buda podria ajudar a la gent. El gran Buda fou dissenyat per Kuninaka no muraki Kimimaro, l’avi del qual fou un immigrant del regne Baekje de Corea. Segons la llegenda, més o menys 2.600.000 persones van ajudar a la construcció del Buda. Aquest nombre iguala la meitat de la població de Japó d’aquella època i va ser probablement, una exageració. El temple es va acabar de construir al 745 i el buda de dins al 751, havent consumit la majoria de la producció de bronze del Japó durant varis anys i deixant el país quasi en bancarrota. L’estàtua ha sigut fosa varies vegades degut a danys causats per terratrèmols.

El gran buda troba dins l’edifici principal. Un dels pilars que sustenta l’edifici té un forat de la mida d’un forat del nas del Buda pel qual els turistes/nens… intenten passar-hi. La llegenda diu que aquell qui pugui passar pel forat serà beneït amb la il·luminació… Tot i que molts adults intenten passar-hi, pocs ho aconsegueixen i sovint necessiten ajuda per sortir-ne 🙂

Quan amb el Carles vam visitar 東大寺fa dos anys vam pensar en passar-hi però entre que hi havia molts nens fent cua i que era ple hivern i anàvem carregats amb bosses, càmeres i abrics de més, ho vam deixar córrer. Aquesta vegada, abans del temple vam passar pel 奈良館 (Narakan – una mena de mini-museu) que està a la 4a planta de l’estació近鉄de Nara, on tenen una reproducció a tamany real i, com que no hi havia gairebé cap turista, vam intentar-ho els tres. Jo i la professora vam poder (tot i que li va costar una mica sortir) però el Colin no va poder passar ni les espatlles… clar, va 2,03 metres  i pesa uns 110kg… difícil passar-hi! 🙂

També hi havia una rèplica de la mà del Buda (de plàstic), sobre la qual vam pujar i ens vam fer fotos 🙂

També hi havia un munt de guerrers… models copiats dels Dotze Generals Divins del temple Shin-Yakushi-ji (新薬師寺). Les figures originals daten del 748. Tenien el rol de guardar els que creien en la Yakushi Buddha (medicina de Buddha).

I una maqueta de la ciutat de 奈良!

Read Full Post »

Older Posts »