El meu discurs
Com us vaig prometre ahir, ara que ja el tinc corregit, aquí us poso el meu discurs que servirà d’examen oral divendres vinent! Víctor, ara no et podràs queixar que falten coses en japonès! 🙂
Avui m’he assabentat d’una noticia que no sé si és bona o dolenta… divendres que vinent és quan una nova tongada d’estudiants arriba a Yamasa (i d’altres marxen). La majoria dels meus amics marxen la setmana vinent. La meva classe passarà a ser de 6 persones (marxa la Kelsey i la Laura) cosa que m’està genial perquè cada dia que passa són més rares, sobretot la Laura (amb qui vaig anar a Nagoya fa unes setmanes). Ara serem la Sara, la Dez i el David, que em cauen be, la Lala que marxarà aviat també i la Pauline, la francesa que no puc suportar de cap manera, ja que és impertinent, pesada i sobretot porta uns aires de grandesa que em treuen de polleguera. Com que segons ella sap xinès i coreà, la meitat de la classe se la passa buscant paraules complicadíssimes al diccionari electrònic i “intentant” traduir-les al xinès (que segons ella és molt més fàcil que el japonès). Com que les professores també la van clixar des d’un primer moment, per tal de cap altre estudiant l’hagués de sofrir sempre al costat, ben aviat ens van obligar a canviar de lloc cada dia. Així doncs, cada matí quan arribem tenim un pot amb 8 pals, cada un amb un número de l’1 al 8. Depenent del número que traiem, ens assentem a la cadira corresponent i així, en teoria, ens asseiem cada dia al costat d’una nova persona, a l’atzar.
Però ahir em vaig fixar que la Pauline feia trampes per asseure’s al meu costat (ja deia jo que eren masses casualitats que quasi cada dia haguéssim d’estar juntes i fer els exercicis en parella…) i avui la Sara i jo hem decidit que també faríem trampes nosaltres per asseure’ns juntes (sempre que poguéssim).
El problema serà més endavant, ja que divendres que ve no arriba cap nou estudiant a Yamasa! Fins a l’octubre no tindrem nous estudiants! Així que a la meva classe ens quedarem en 6 que gradualment aniran marxant totes abans que jo… tots menys la Pauline, amb qui hauré de compartir una setmana sencera només amb ella a classe (la penúltima)… 😦 i després, la meva última setmana estaré jo sola!!! Argh!! Quina por! Per un costat crec que està bé perquè aprofitaré molt més les classes, però es que no tindré ningú amb qui sortir ni a fer un volt! La Sinead ja m’ha aconsellat que comenci a fer amistat amb les professores… aix…
Be, marxo a estudiar per l’examen de demà… aquí us deixo el meu discurs! Espero que aquells que sabeu alguna cosa de japonès us en pugueu sortir per entendre’l! Crec que no és massa complicat però si que hi ha bastanta gramàtica nova… 🙂
二年前に、私は静かにアフリカから帰って、新しい町へ引越ししました。そこには友達がいなかったので、『友達を見つけるために、何かしなければならない』と自分で考え始めました。それで、仕事が終わってから、言語の研究センターに参加して、初めて日本語を勉強しました。これまでに、日本に特別な興味がなかったのに、日本語を勉強してみたら、すごく面白すぎるし、奇妙だし、役に立つと思いました。それで、ずっと勉強するつもりです!
今、私の夢はスペインで日本語の先生になることなので、もっと日本語を話せるようにヤマサに参加しました。最初に、ヤマサへ来る前に、漢字を覚えるのは一番難しそうだと思いましたが、今は文法を間違えるのが一番複雑な所だと思います。
ところで、昨日、授業が終わってから、頭ががんがんしたので少々ゆっくり休みました。シネードさんと洗濯をしながら『スピーチをきれいにするように何を書いたらいいでしょうか』についておしゃべりしました。シネードさんに『日本語の経験について話そう』と言われて、もう一度、考えて書きました。
一番面白かったエピソードは、『-てしまうの文法』を勉強したばかりで、シネードさんといっしょにスーパーへ買い物に行った時のことです。スーパーで、払うのを並んでいる間に、彼女の手にある餃子が、急に、全部落ちてしまいました。他の人はそれで本当にびっくりして、私たちはゆかを見ながら『どうしましょう』と考えてみました!シネードさんに『今、-てしまうの文法を使うのはぴったりです』と言われて、そうしました。
それから、京都で、すいている通りを渡りかった時、警察に聞きました。その時は『渡してもいいですか』と使ってしまいました。
今、ヤマサに入ってからもう6週目になって、時間が速すぎると思っています。いっしょうけんめい勉強しているのに、まだ口が重くてすらすら読めません。日によって、上手だったり下手だったりです。その時は、『猿も来から落ちる』と思い出して安心します。
Deixa un comentari